Ves al contingut principal

el misteri del sorbet de mandarina

L'estiu del 2009 fou l'any d'un descobriment anomenat sorbet de mandarina. A tots els llocs on anava hi buscava sempre aquest sorbet. Així, duran el període de més consum, l'estiu, ella es va convertir en una experimentada catadora del sorbet. Una de les millors combinacions era acompanyar-lo d'una bola de gelat de xocolata negra i un rajolí de xocolata desfeta per sobre, un rajolí que a causa del la fredor del sorbet i el gelat, es solidificava afegint-s'hi així, una textura més. Hi havia altres variacions com per exemple barrejar-hi un mica de menta. Però, tornant al títol d'aquests escrit, ara aquest any 2010, està una mica trista donat que en els alguns lloc el sorbet de mandarina és quasi insípid i sense cap puntet d'acidesa, i en molts altres llocs l'han retirat, segons diuen per culpa del proveïdor. Però tot això ella pensa que no és casual, i, hi ha alguna cosa que no ens volen explicar, aquest és el misteri. Què ha passat amb el sorbet de mandarina? Si algú en sap la resposta, o millor encara, descobreix en quins llocs pot tornar a recuperar i tastar sorbets de mandarina deliciosos, li agrairia de tot cor.

Comentaris

khalina ha dit…
vaja! no sóc experta en sorbets de mandarina... Crec que mai l'he provat. I si li tira més xocolata?
elur ha dit…
Girona, gelateria Gioconda prop de la plaça Catalunya. Tenen un sorbet de mandarina per llepar-se'n els dits i no només de mandarina... ais... bavejo!
XeXu ha dit…
No deu ser un sabor de moda, o és que només el consumia ella!
Carme ha dit…
Encara existeix, encara existeix... l'ha de buscar bé!

O trobar un altre gust nou de trinca que potser li agradarà encara més!
Assumpta ha dit…
Ai, pobre... quan esperes amb il·lusió aquell sabor que tant t'agrada i no el trobes, sap greu... Aquí a Reus, a la Jijonenca tenen gelat de mandarina (crec) però no sé si sorbet...
instints ha dit…
al barri de Gràcia jo n'he trobat a dos llocs: a la gelateria de torrent de l'olla amb astúries i la gelateria de la plaça de sant joan (em sembla que és italiana). A vic també al passeig, a blanes també al passeig... no sé si t'hem ajudat...
estrip ha dit…
Ostres... quantes alternatives. Anirem els dos a provar-los tots!
rits ha dit…
de gelat de mandarina en tinc al congelador. si vols, el poso una estona a la nevera i li envio! el gelat de xocolata, la xoco desfeta i el toc especial de la menta, li poses tu!
GEMMA ha dit…
Vaja Estrip, no n'hi ha? Si en trobo t'ho faig saber. Jo he tastat el gelat de mandarina i en sorbet ara mateix no ho recordo, però segur que està boníssim!

(potser hauríem de demanar a més de la Independència el sorbet de mandarina, i anar afegint coses a la llista!)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...