Dennis Ritchie

Aquest any s'ha mort un il·lustre de la informàtica Dennis Ritchie, però malauradament tothom ha parlat d'Steve Jobs. Jobs fou un il·luminat dels negocis sens dubte i per alguns un geni, cosa que poso en dubte, i que si llegiu la seva biografia us n'adonareu del que no s'ha de fer (avís pels estudiants de Management: Si us plau no tingueu en Jobs de referència).

En canvi Ritchie sí que va revolucionar aquest camp: Unix i llenguatge C, projectes dels que n'és coautor. I sense ell ni Apple's ni Window's ni Google's!

Feliç i pròsper 2012 per tothom!

embolicat

Bon Nadal i bona estripada de paper de regal! Que tot i que els regals siguin cagats pel tió, surten embolicats! 

I no digueu que això no té més mèrit que el pare Noël! El dia que ell també els cagui i li surtin embolicats, m'hi faig seguidor al twitter o al facebook!

espanya ens roba i google nyaps

Espanya ens roba la nomenclatura dels carrers del Google Maps (ara Google Nyaps). Perquè al català li passa al que no li passa a cap altre idioma? Potser perquè no som cap estat independent? 

Es veu que Google se'n reta les mans i es remet a qui li envia la informació, potser ve de Google Espanya?

Si feu un cop d'ull al Maps, podem trobar “La Haza Larga” (Feixa Llarga), o en “Pablo” Casals en comptes de'n Pau Casals, o us podeu passejar per “la Travesia de Arriba” o anar a la “calle de los Nueve Barrios” i no a Nou Barris. 

Errors tècnics? Doncs perquè John Lennon no és “Juan” Lennon i continua essent John. 

Mireu aquest, a Santa Coloma de Farners hi ha la calle de la “Verga Maria” (pobre Verge!). Calla que aviat tornarem a trobar “Valles de los Caidos“ o “Plazas del Generalísimo”. I és que quan el pp i el psc/psoe s'ajunten tenen molt de poder: 759 milions, papers de Salamanca, etc... 

Agafem-nos fort que venen maldades!

interior-exterior

Una televisió sintonitzada sense mirar-la, un portàtil apagat, i una safata blanca. Que diferent que és contemplar o auto-contemplar-se i observar les coses de casa.

És possible que si et quedes amb la mirada perduda sobre un objecte, es que visualitzes alguna cosa des de l'interior, fins i tot perds de vista l'objecte exterior; però si l'exercici és la contemplació, la visualització sembla de l'exterior i potser, només potser, perds per un moment de vista l'interior.

marxar d'un mateix

Quan et preguntes el perquè de moltes coses i trobes un moment de silenci, que sembla que estiguis sol però no hi estàs, i mires a totes les persones que tens al voltant, totes enfeinades, i a més de contemplar auto-contemples, és com si ... marxessis de tu mateix.

el dia de la música

Aquesta setmana ens ha visitat el dia de la música, us deixo aquesta meravella de missatge musical:

sona i ressona el piano

Sona i ressona el piano:

Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la vida i girant fins al canell, suau-suau l'índex pren el relleu i pujant a neguit per l'avantbraç fent esses dolces la pell s'engallina, i no és fins a l'espatlla que el cor caient per davant del pit te'ls ressegueix tots dos quasi sense tocar, dibuixant-ne el contorn. Un segon de repòs, per un sospir conjunt, i l'anular segueix el camí voltejant la panxa allà on es contrau per reflex. I amb tota la immensitat del dit més petit, el sospir es fa crit, i el joc musical ressona dels peus fins al cap, convertint l'entorn en un amor dolçament mullat.

créixer

Potser aviat trobaré escrits sota un bolquer, i potser quan la roba se li quedi petita l'aprofitaré per escriure-hi poemes ràpids per recordar que cada poques hores es despertava amb alguna necessitat. I això és molt poc, perquè als adults les necessitats o falses necessitats ens remouen les neurones a cada minut, deixant-nos moltes vegades insatisfets, no com ell. I tot i així creix... i és agraït!

Plou i fa sol

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Fa sol i plou,
les bruixes fan un ou.

Raïm d'abril,
els núvols s'emborratxen.
Glaça a l'estiu,
pren til·la el tamariu.

Amb boira i vent,
s'empaiten les paitides.
Amb boira i neu,
el somni es torna lleu.

Si el vent és groc,
la tarda és com la cendra.
Plou, prô plou poc,
i els núvols són de foc.

Neu al matí,
els àngels fan la muda.
Sembla un embut
el casc de la puput.

Amb sol i vent
les boires es desgrenyen.
Amb boira i sal
les drudes fan el salt.

Hi ha un núvol prim
que espolsa calamarsa,
i un escorrim
de panses i raïm.

Fa vent i plou.
Si esternuda la bruixa,
—pebre i safrà—,
ni plou ni se n'està.

Tant va a la font,
que el cantiret es trenca.
I sota el pont
les aigües fan un son.

Per l'aigua amunt
el peix compra llimones.
Per l'aigua avall,
ombreja el Ilenegall.

Enllaç d'on l'he extret i d'on podeu escoltar la cançó a càrrec de Josep Tero:

Música de poetes

rodona

El vent em mira a la cara
i el mar em convida a esquitxos,
a veure que,
rodona és la vida com la terra,
rodona com la panxa,
de l'aviat,
nounat.

l'home

Aquell home amb pantalons de vestir blau marí, i camisa florejada engroguida puja el carrer una mica coix i mirant a terra. Sembla que no hi és i m'esgarrifo mirant-lo des de la finestra. En canvi aquella dona que es creua amb ell amb el carro de la compra té almenys una mirada als ulls.

lluita i treball

Que el poble lluiti si lluita és sinònim de treball.

Proposo una protesta:

Que tota la gent que paga hipoteques telefòniques per enviar tuits sobre les #revolucions_socials llenci el seu aparell i deixi de pagar a la operadora.

córrer

Amb el vent que dibuixa unes onades rítmiques, els pescadors em miren quan els passo pel costat i em saluden. El meu alè de corredor, la sal i el tren que pita perquè s'apropa a l'estació em marquen el camí.

Gent passejant gossos, gossos vaguejant sols i un home perdut arrambat al mur, de roba bruta, fumant a recer del vent.

Tu, tothom, baixant del tren, uns van a Barcelona, els altres en venen, i per què, per què? Per què uns competeixen i els altres viuen? I els que viuen es desviuen per el joc?

Juguem, juguem que la civada guanyarem!

he llegit

He llegit i no m'ha agradat, per la forma d'obviar molts altres paràmetres que et proporciona la vida , aquesta contra.

He llegit i m'ha agradat aquesta carta perquè m'ha transportat i he sentit el somriure.

bon profit

Aquesta setmana he escoltat en televisions i ràdios catalanes debats d'independència, i me n'he alegrat en veure que els que no la volen ja no tenen arguments ni polítics ni econòmics per quedar-nos com estem, només els queda l'aspecte sentimental. Recordem que no fa pas gaire l'argument més important que teníem nosaltres era aquest però ara s'ha girat la truita. El proper pas serà menjar-nos-la. Bon profit i visca la república catalana!

un vegada tenia un bloc

Una vegada tenia un bloc i en la seva imatge de capçalera hi havia un poema que deia així:

Jugo a viure només, perquè tinc por
de trencar aquest embruix amb qualsevol
gest insòlit, amb qualsevol paraula
que no s'adapti com una altra pell
a la pell suavíssima del temps.
La tarda és una adagio. Ben sol
al cor del goig, escolto la remota
simfonia del mar a la petxina
del teu record que sempre m'acompanya,
i només jugo a viure per no perdre't.

Miquel Martí i Pol

carallots!

No m'agraden els anuncis, i sobretot no m'agraden els que presentant-se més ecològics no ho són, com per exemple el nou tub de paper higiènic que es dissol amb l'aigua. Segons la web del fabricant cal buidar tota la cisterna, i no és suficient només amb la meitat. A més és fàcil fer-ne un mal ús, quanta gent que ho compri buidarà més aigua del compte? segur que molta. Aquest anunci em fa ràbia!

No m'agraden el anuncis que et volen posar qualificatius de manera indirecta: “Jo no sóc tonto!”. Però què m'esteu dient que si no us compro a vosaltres sóc tonto?

I aquell que es va posar de moda fa unes setmanes dient el que tenim a Catalunya i al final comparen la seva cervesa amb tot això que tenim? Quina decepció! O el de la mateixa marca que diu que la dona del protagonista l'ha deixat perquè volia a algú més normal. Carallot!

I si anem als anuncis del govern espanyol amb la reducció a 110 per estalviar? Perquè em volen controlar la meva vida fins a tal extrem? Si jo vull estalviar ja redueixo jo la velocitat, carallots!

Ah i parlant de carallots, aquests que posen la paraula "tonto" al seu eslògan, que sàpiguen que això no es correcte en català, que ho canviïn per ximple, babau o per carallot. Carallots!

just abans d'aclucar els ulls

En un racó de la xarxa un estrip espera ser cosit, i a prop de la lluna plena, una sirena un dia, deixarà una llum en el seu camí. Una galeta de xocolata, el regalim del suc que fan unes maduixes amb sucre preparades amb temps o un glop d'aigua amb llimona ben freda és només el començament. Ara molt a tocar del cel i aviat de peus a terra, un cel diferent. La tranquil·litat d'un poble petit a l'hivern serà buscada com aquelles petites carícies a l'esquena, tot just cinc segons abans d'aclucar els ulls... de son.

som

Només una essa separa l'érem del serem,
i potser, només potser,
és la essa del present.

N'IX

Em vaig fer addicte a La manera més salvatge,
i ara no m'he pogut resistir a N'IX.

Crida la carn:
no tenir fred,
no tenir fam,
no tenir sed.

El qui ho pot fer,
i que demà
veu que també
se'n sortirà,
d'aquestes tres,
no el guanya ni
el mateix Zeus
a ser feliç.

Epicur, sentència 33 (Enric Casasses)

ho sembla

Encara que sembli que està sol, no ho està. A sota i a sobre seu, a un costat i a un altre, aquell gra de sorra, el que fa mil vint-i-tres a l'esquerra de la palmera, encara no ho veu clar. Si avui es gira una mica de vent i puc arribar fins a ell, li explicaré!

pensaments carbasses sobre negre

A vegades el cel i el mar són un sol pensament en negre.
Mentre els punts acarbassats són majoria, i la majoria arrenglerats,
menys el reflex, del llum carbassa de l'estufa,
que només escalfa un mig cos, i l'altre refredat.

La llum de l'hivernacle torna ha estar encesa, i encara no he descobert el perquè uns dies ho està i uns altres no. No sento les campanes del campanar i les podria enyorar.

El iogurt de mango i papaia buit sobre la tauleta,
la bicicleta estàtica està estàtica i
l'elefant espera sobre els coixins del sofà.

pensament en blau

A vegades el mar i el cel són un sol pensament en blau
i a vegades són un sol pensament en blanc.