dijous, 28 de febrer del 2013

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una llum encegadora, un instant i, què veuen el meus ulls? Una ciutat antiga, plena de vida, gent comprant al mercat amb els seus vestits de fil de cotó llargs fins els peus, animals de tot tipus, nens jugant a fet i amagar, ... 


Un text proposat per Relats Conjunts

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Vaja, el més important és que aconsegueix escapar. Però la descoberta mereixeria una explicació més extensa, ara ens has deixat amb la mel als llavis!

Anònim ha dit...

I don't know whether it'ѕ just me or іf everyone else experiencіng issues with уour blog.
It sееms lіke ѕome of the text wіthin your posts are гunning off the sсreen.
Ϲаn somebody еlse please provide feedback and let me κnow if this is happening to them toο?
This might be а problem with my internet browseг because I've had this happen previously. Many thanks

Also visit my web-site ... Taufgeschenke

Carme Rosanas ha dit...

S'ha escapat per la porta del temps... en XeXu té raó, ens has deixat la mel als llavis.

Elfreelang ha dit...

com en un somni! molt bon relat!

montse ha dit...

Ui, quina por, per sort, avui al castell es feia una gran representació, per celebrar la diada de portes obertes.

Assumpta ha dit...

Ei, m'encanta!! Molt bo!! :-)) Imagino que ja no podrà tornar enrere, però al menys ha pogut escapar del perseguidor... Què tal serà la seva vida aquí?

Joana ha dit...

Jo també traspassaria la porta i em quedaria embadalida amb el quadre que ens presentes.El mercat i les seves olors i tot d'una altra època...un somni?

labruixoleta ha dit...

Molts/es dedueixen que aconsegueix escapar... Aconsegueix escapar???

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...