dissabte, 21 d’abril de 2012

gronxa'm


- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.

dimecres, 18 d’abril de 2012

porra de llibres

Alguns dels llibres que potser (tant de bo) acabin per casa el dia de Sant Jordi:
  • Summerhill de A.S Neill
  • Zen 305 de Ferran Martínez
  • La Barcelona de les mil cares de Mercè Vallejo
  • Jugar amb el cor de'n Xesco Espar
  • Julian Assange, autobiografia no autoritzada
  • i algun de sorpresa...



divendres, 13 d’abril de 2012

se m'enduen

Hacker: estusiasta dels ordinadors 

Hacking: art informàtic de construir i solucionar problemes que atemptem contra la vulnerabilitat dels sistemes informàtics 

Cracker: persona que viola la seguretat d'un sistema informàtic de forma similar a com ho faria un hacker però que a diferència d'aquest últim, el cracker realitza la intrusió com a benefici personal o per a fer mal. 

Lamer: persona o producte que fer falta de maduresa, sociabilitat o habilitats tècniques és considerat un incompetent en una matèria o activitat específica. 

La UE (Unió Europea), en concret una comissió de justícia, ha aprovat un text que permet considerar com a delicte estar en possessió d'eines de hacking. O sigui que si ets un entusiasta de la informàtica i tens eines d'aquestes al teu ordinador (per solucionar problemes o experimentar) se't poden emportar a passar una temporada a la presó, sense haver fet res. Sense ser un cracker i no haver fet res. 

Ahir, el ministeri d'interior espanyol va dir que volen fer una nova llei i considerar delicte per integració en una organització criminal, convocar manifestacions a través de les xarxes socials i internet. Potser allò de fer "retwitt" estarà prohibit!

Tot plegat escandalós, i que ho trobi escandalós no vol dir que jo sigui un violent que vagi cremant contenidors, encara que potser algun ministre lamer m'hi pugui considerar. Que ho trobi escandalós, només vol dir que, a part de condemnar i reprovar els actes vandàlics de qualsevol manifestació, i demanar a les autoritats que engarjolin els culpables, és perquè amb aquest tipus de lleis que volen aprovar, potser si que un dia ens passarà allò que va dir Bertolt Bretch: (hi podem afegir a la llista un twittero i un estudiant d'informàtica)

Primer es van endur als comunistes 
però no em va importar 
perquè jo no ho era. 
De seguida es van endur a uns obrers 
però no em va importar 
perquè jo tampoc ho era. 
Després van detenir els sindicalistes 
però no em va importar perquè jo no sóc sindicalista. 
Després van capturar a uns cures 
però com que jo no sóc religiós
tampoc em va importar. 
Ara se me'n duen a mi 
però ara ja és tard.

Se m'enduran si faig propagació de la concentració que hi haurà a la Plaça Sant Jaume el dia 5 de Maig a les 18:00 per dur a terme la proclamació unilateral de la independència de Catalunya?

dijous, 12 d’abril de 2012

mati-nit

Es va llevar i mentre es mirava la petita pantalla del mòbil ...
... es va fer de nit.

dimecres, 11 d’abril de 2012

esport

Hi ha dies que fer qualsevol tipus d'activitat física fa mandra, i no saps per què et descalçaries, t'ajauries al sofà, encendries el televisor i menjaries qualsevol cosa per passar el temps. Si ho fas, encara que el programa que hagis triat et distregui i t'agradi el que menges, no aconsegueixes treure't el poc humor que t'alenteix cos i ment. Però si aquest dia, en aquest moment, pots vèncer la mandra i sortir a córrer o anar a enfilar-te al boulder del centre excursionista, tot canvia. 

Si surts a córrer, els primers centenars de metres costen més que de costum, però a mesura que l'alè t'emboira la negativitat que portaves tot comença a ser més fàcil, i el cervell i les emocions comencen a clarejar. Quan arribes a casa amb una suada considerable i et prens una dutxa, et converteixes en una altra persona, aleshores, et descalces, t'ajeus al sofà i piques alguna cosa, i encara que tot no sigui d'allò més deliciós, l'hi trobes.

dijous, 5 d’abril de 2012

productivitat i estrès

Avui llegeixo aquí, que les xarxes socials fan augmentar la productivitat i van bé per l'estrès. Avui Google presenta les seves ulleres socials. I jo ja imagino a les empreses públiques o privades, és igual, tots els treballadors amb aquestes ulleres, o als blocaires anant pel carrer amb les ulleres avisant-nos que tenim un blocaire a prop, fent-nos una relació de quants premiscat ha rebut o quants anys fa que escriu.

Els que han seguit en algun moment de la seva vida Bola de Drac recordaran unes ulleres per esbrinar la força o energia que podia desplegar un enemic. No estem gaire lluny d'això, no! però en comptes de saber-ne la força, en sabrem quants diners té, a quin partit vota, quins son els seus gustos, si està casat, si és funcionari o quantes multes té per pagar.

El món el vivim pels ulls, i per això cada vegada tenim més realitats a gestionar, la realitat virtual, la realitat augmentada, la realitat que ens entra pels ulls i que processa el nostre cervell, la realitat que ens volen vendre a través dels discursos polítics o econòmics, etc. 

Agafem-nos que aviat la terra deixarà de ser rodona i tornarà a ser plana, com un iphone, una tauleta o unes ulleres socials!



dilluns, 19 de març de 2012

tres quilos quatre cents

No hi ha el millor moment, tots els moments són els millors, ni millor dia, ni setmana. Però si que hi ha un moment, que és el començament, i un altre que és l'ara. El primer moment va des dels tres quilos quatre cents en braços i amb els ulls mirant-me fins a les llàgrimes de veure'ls entrar tots dos junts, i el segon moment és l'ara que es transforma a cada instant. Instant intens.

diumenge, 18 de març de 2012

no ES

Si us surt el .es al vostre blog/bloc i el voleu treure:
- seguiu l'apunt d'en Xavier Caballé aquí  

dimarts, 14 de febrer de 2012

musclo rebullit

La tapa de musclos al vapor no és bona, potser haguessin estat millor els que ens han portat per error, que eren a la marinera. Els hem deixat, tenien pinta de rebullits i passats, i un gust... de fet no tenien cap gust. 

No demanen cap canvi, només els deixem. El cambrer fent la seva feina pregunta i amb naturalitat li expliquem. I... -al vapor son así, va dir ell intentant explicar-nos com son un musclos al vapor, aleshores nosaltres afegim -Estan malos!, i se'ls enduu sense dir ni piu. 

Arribem als postres, ens pregunta què volem, -què tenen? contestem, ens els canta i li preguntem el preu o que porti la carta. El cambrer que bufa i posa cara de mandra i de musclo rebullit alhora, les va a buscar i ens les porta. Tal com arriben, li demanem el compte.

dimarts, 24 de gener de 2012

de bruixes

Potser és cosa de bruixeria rebre un enllaç parlant dels judicis de Salem i els actes de bruixeria succeïts el 1692 a Massachussets comparant-los amb la llei S.O.P.A. americana i la famosa cacera de bruixes dels anys 50 contra el comunisme que afectava a la industria cultural nord-americana; i després descarregar-me el programa de 30 minuts d'aquest diumenge tractant l'exigent sistema d'educació de Corea del Sud on es veu una nena que alhora d'anar a dormir i mentre agafa el son, escolta de fons una gravació parlant de Salem, per estudiar història, diu; o potser és coincidència. 

Sigui com sigui no m'atreveixo a fer cap teoria, així que només se m'acut fer una cosa, recomanar una llibre de bruixes: Les Bruixes d'Arnes, una història que recorre les Terres de l'Ebre fins a Barcelona. 

També podria enllaçar algun bloc que tracti el tema, però ara només recordo el nom d'una blocaire anomenada bruixoleta, que encara que el terme sembla que derivi d'un significat diferent, potser no ...

dimecres, 18 de gener de 2012

dimecres, 4 de gener de 2012

amb la camisa fora

Com hi ha dies de tot, hi ha Caps d'Any de tot. Alguns no vols sortir, i d'altres acabes traient-te la camisa i ballant amb el tors nu en una discoteca d'ambient, mentre les mirades d'ambdós sexes et miren amb intencions similars. I és especialment important que en aquestes situacions l'última copa te la prenguis a peu de carrer i envoltat d'amics. 

Aquest tipus de Caps d'Any, els dies del nou any acostumen a tenir-ne 364 en comptes de 365, doncs el dia 1 gairebé segur que el perds.

dilluns, 2 de gener de 2012

què fas aquí tant d'hora?

En aquell pis d'estudiants ple de plats bruts en època d'exàmens, però tranquil la resta de mesos vaig decidir passar el cap d'any. Els companys de pis tots tornaven al seu poble, Costa Brava, terres de l'Ebre o Ripoll cor de Catalunya. Teníem una llar de foc que mai ningú l'encenia, mandra d'anar a buscar llenya, mandra de netejar-la, mandra de tot. Però aquell cap d'any jo l'havia d'encendre.

El dia 31 em vaig llevar d'hora, vaig esmorzar el de sempre, vaig mirar els mails i vaig llegir fins que van obrir les botigues. Ja tenia pensat què faria per sopar, unes carxofes, unes patates i carn, tot al foc de llenya d'una llar de foc d'un pis d'estudiants encara per cremar..

Al migdia em va trucar la colla per preguntar-me si passaria el cap d'any amb ells. Com que no vaig gosar dir-los que el passaria a casa sol, els vaig dir que treballava, que necessitava els diners i que no podia refusar l'oferta, que aquella nit la pagaven molt bé..

Doncs dit i fet, es va fer de nit i aquell va ser el meu primer cap d'any sol, no tenia res a a celebrar a excepció d'estrenar la llar de foc. En van venir més, i mai vaig gosar confessar que passava el cap d'any sol, però m'agradava. Un any vaig enredar als pares i un altre any a la noia que m'agradava..

Ja quan tenia 17 anys, havia de sortir dels pubs i bars atapeïts de gent, aclaparat per la multitud i el fum, i tornar a casa quan tot just eren les tres de la nit i haver de sentir la pregunta: -Què fas aquí tant d'hora?.