alçada

Es van conèixer al xat sobre arquitectura, hi va haver feeling des del primer moment, els dos eren fans de Isozaki, Yamasaki o Kenzo Tange, entre molts d'altres. Cada nit des de que es van conèixer quedaven per xatejar, els dos sopaven més ràpid que de costum. Ben aviat van oblidar l'arquitectura i parlaven més sobre llibres, música i viatges. Els dos treballaven com a freelance, no sortien gens de casa, i somiaven en fer viatges inimaginables. Els hi agradaven les alçades, veure com el blanc dels núvols és diferent quan els mires des de dalt. Els hi agradava mirar l'horitzó quan se l'havia d'observar amb la mirada lleugerament inclinada cap a baix. I els focs artificials encara eren més espectaculars quan no havies d'aixecar el cap per veure com esclataven. Després de mesos de xatejar per fi van decidir trobar-se. Ell vivia a la planta tercera i ella a la planta dotze, van quedar a la planta vint i van viatjar fins a la cent-cinc per donar una volta, després d'estar encantats i d'haver-se agradat van pujar fins a la cent vint-i-dos per sopar i com que havien begut massa es van quedar a la cent vint-i-una a passar la nit. La lluna a l'alçada del capçal de llit s'ho mirava i la terra des de baix, una mica trista per la distància, també.

(foto: REUTERS/Ahmed Jadallah)

començament

FERRO GUERRA CORRE CANYA

Cada paraula
m'estripa un tros de vida
amb cada estrip
em faig més poderós
com més poder
més m'arracono i ploro
com m'és m'amago
més em sorprèn divendres
les seves mans
i els ulls que m'endevinen.

BEURE CAURE RIURE PLOURE

Enric Casasses - Començament dels començaments i ocasió de les ocasions

El millor regal és el començament.

bon dia nit

A dos quarts de cinc del matí del trenta-un de Desembre i a quinze graus de temperatura, sense cadenes al cotxe i sense aparents cadenes als peus ens plantem a dos mil metres d'alçada i a dos graus sota zero amb la carretera gelada. Boletes de neu que ens fan rumiar, el vent no ens treu la por del temps i la màquina lleva-neus comença a estar alerta. Esmorzar en una cabanya i en un poblet de poc més de set cases a tocar de la llar de foc, veus com els núvols es retiren, però ja és tard, és trenta-un. El tard és relatiu i és relatiu el començament de l'any, sinó mireu com alguns ja ho celebren quan ja han tacat el vermell interior fet de promeses. Allargues la nit i escurces els dia mentre en el temps de veritat això comença a ser a l'inrevés. Bon dia nit!

instants innocents

Ja no es veuen llufes a les esquenes però alguns es creuen que la llufa la portem tot l'any, són aquells que xerren des d'una estrada fent promeses a la babalà. És tant fàcil esbrinar quina és la notícia falsa del dia, totes aquelles que no voldries, són veritat.

Però les veritats com aquestes són les que ens fan somiar i tenir molts instants de felicitat i potser innocència alhora, la innocència aquesta si que m'agrada:

- Dues postals de nadal de dues nenes de 5 anys desitjant-te bones festes

- Un regal sorpresa on hi puc llegir: L'airet amorós que corre entremig del barranc, i els colors maragdins de les aigües, que llisquen corrent avall, te'ls beus a glopades, amb les mans ben obertes. La mirada imponent de la Ballestera, la presència agosarada dels salvatges i el silenci vital de la vall t'eixamplen el cor i t'empetitixen l'orgull. (Recorregut XXII – El riu de les valls – A peu pel massís del port – de Vicent Pellicer Ollés)

- Una nit de Sant Esteve, descansar amb el cap recolzat al falda de la teva estimada i adormir-te mentre t'acaricia el cabell.

- Que també em faci il·lusió aquella colònia que m'han regalat un altre cop i que no em posaré.

instant 400

"En els esports hi ha un temps. En les arts marcials no hi ha res més que l'instant..."

Taisen Deshimaru-roshi

"... Fem de la vida un art marcial"

Estrip

tot està per dir

"Tot guanyat i tot per guanyar"

Aquesta frase ho diu tot (i tot està per dir). Donaria un altre copa a la persona o persones que han decidit estampar aquest lema no només en una samarreta sinó a una actitud. Un frase que demà quedarà dividida, uns diran tot guanyat i altres tot per guanyar, tot i que diuen que la loteria de nadal és la més repartida. Farien bé els que guanyin repetir també, "Tot guanyat i tot per guanyar", i sobretot farien bé també, els que no guanyin, repetir-la dos cops, fins i tot podriem dir "Si no guanyem continuarem sent les millors", però allò de eterns millor que no! Sort!

essència

© Eloïse Duy

Tot i que sembla confús,
l'aigua és aigua,
i els núvols són núvols.

aquí a l'Ara

Quant el cel està a punt de neu, tens la llar de foc encesa i fa dies que no trepitges cap muntanya, que reconfortant és obrir una revista de muntanya, gaudir de les fotografies i llegir les precioses descripcions que en fan els seus articulistes quasi bé sempre practicants d'alguna modalitat d'aventura o d'esport en els racons que descriuen o en d'altres. Allò que ens recomanen moltes vegades de, no corris, no vagis en presses, estigues aquí i ara i gaudiràs de tots el moments, es compleix. Es compleix sobretot si descobreixes que existeix un lloc anomenat la Vall de l'Ara situada al Pirineu Aragonès, veïna de la vall d'Ordesa, no menys bonica però si més transitada, i que existeix un riu, el riu Ara, d'uns 70 kilòmetres que és l'únic riu de certa importància de l'estat espanyol on no s'hi ha construït cap presa en tot el seu recorregut. Així que encara que et deixis transportar per la teva imaginació continues estant, aquí i a l'Ara.

(ho llegia al Vèrtex num.218)

13D

Avui i demà és el millor dia per llegir la premsa internacional i adonar-se'n que alguna cosa es mou a Catalunya. Vilaweb en fa una recopilació...

audiències

Passo força estona dins del cotxe i acostumo a escoltar sempre la ràdio. Avui el tema recurrent a dues de les emissores que escolto més, RAC1 i Catalunya Ràdio, parlaven del EGM, l'Estudi General de Mitjans. Totes dues emissores es congratulaven i donaven gràcies als oients per ser les més escoltades. Per un moment comparant les notícies semblava que totes dues eren les més escoltades i que cada programa, de les dues, i en els seus horaris també, eren els més escoltats. Aleshores sense voler i fent un símil fàcil he pensat que és com quan els polítics compten els vots, tot i que uns guanyen i altres perden, tots surten aixecant les mans i donant-se copets a l'esquena de que guapos que són.

No és que m'interessin les audiències, jo faig força zàping radiofònic entre RAC1, Catalunya Ràdio, la COM, RAC105, iCAT FM, Ona FM, a vegades la SER, molt de tant en tant ONDACERO i quan tinc ganes de riure la COPE tot i que ara ja no tant des de que ha marxat el seu il·lustre i ressentit Losantos.

Bé tornant a això de les audiències, que no m'interessen molt, com ja he dit, però que entre tantes dades i amb tanta il·lusió que ho deien, m'ha picat la curiositat, i he visitat l'EGM, a veure que esbrinava:

Per començar m'he aturat als diaris i he vist que el Punt és al lloc 29 en quant a lectors per dia, més que l'Avui, i jo que em pensava que era al revés. A les ràdios, Catalunya Ràdio supera en 30 els oients per dia, deu ser que aquests 30 no deuen fer el zàping que faig jo. En canvi en el share guanya RAC1 també per la mínima, encara que RAC1 digui que és per molt, he de suposar que han agafat alguna dada diferent a la meva.

Després he volgut saber més detalls, els programes, i quina de les dues emissores tenia més raó. Però no he pogut, gratuïtament només en publiquen un resum. Al final he acabat fent un cop d'ull a les planes webs de les dues emissores (roda el món i torna al born!) on es pot veure com cada una destaca el que és del seu interès. Acabant... si un vol saber-ne més, cal un bon treball d'investigació que jo no he estat capaç d'acabar. Així que, sabent que no n'hi ha prou en escoltar les notícies jo continuaré amb el meu zàping radiofònic sense saber si estic a l'emissora o el programa més escoltat.