de bruixes

Potser és cosa de bruixeria rebre un enllaç parlant dels judicis de Salem i els actes de bruixeria succeïts el 1692 a Massachussets comparant-los amb la llei S.O.P.A. americana i la famosa cacera de bruixes dels anys 50 contra el comunisme que afectava a la industria cultural nord-americana; i després descarregar-me el programa de 30 minuts d'aquest diumenge tractant l'exigent sistema d'educació de Corea del Sud on es veu una nena que alhora d'anar a dormir i mentre agafa el son, escolta de fons una gravació parlant de Salem, per estudiar història, diu; o potser és coincidència. 

Sigui com sigui no m'atreveixo a fer cap teoria, així que només se m'acut fer una cosa, recomanar una llibre de bruixes: Les Bruixes d'Arnes, una història que recorre les Terres de l'Ebre fins a Barcelona. 

També podria enllaçar algun bloc que tracti el tema, però ara només recordo el nom d'una blocaire anomenada bruixoleta, que encara que el terme sembla que derivi d'un significat diferent, potser no ...

stop SOPA

Per la llibertat i el coneixement compartit: No a la llei SOPA!

amb la camisa fora

Com hi ha dies de tot, hi ha Caps d'Any de tot. Alguns no vols sortir, i d'altres acabes traient-te la camisa i ballant amb el tors nu en una discoteca d'ambient, mentre les mirades d'ambdós sexes et miren amb intencions similars. I és especialment important que en aquestes situacions l'última copa te la prenguis a peu de carrer i envoltat d'amics. 

Aquest tipus de Caps d'Any, els dies del nou any acostumen a tenir-ne 364 en comptes de 365, doncs el dia 1 gairebé segur que el perds.

què fas aquí tant d'hora?

En aquell pis d'estudiants ple de plats bruts en època d'exàmens, però tranquil la resta de mesos vaig decidir passar el cap d'any. Els companys de pis tots tornaven al seu poble, Costa Brava, terres de l'Ebre o Ripoll cor de Catalunya. Teníem una llar de foc que mai ningú l'encenia, mandra d'anar a buscar llenya, mandra de netejar-la, mandra de tot. Però aquell cap d'any jo l'havia d'encendre.

El dia 31 em vaig llevar d'hora, vaig esmorzar el de sempre, vaig mirar els mails i vaig llegir fins que van obrir les botigues. Ja tenia pensat què faria per sopar, unes carxofes, unes patates i carn, tot al foc de llenya d'una llar de foc d'un pis d'estudiants encara per cremar..

Al migdia em va trucar la colla per preguntar-me si passaria el cap d'any amb ells. Com que no vaig gosar dir-los que el passaria a casa sol, els vaig dir que treballava, que necessitava els diners i que no podia refusar l'oferta, que aquella nit la pagaven molt bé..

Doncs dit i fet, es va fer de nit i aquell va ser el meu primer cap d'any sol, no tenia res a a celebrar a excepció d'estrenar la llar de foc. En van venir més, i mai vaig gosar confessar que passava el cap d'any sol, però m'agradava. Un any vaig enredar als pares i un altre any a la noia que m'agradava..

Ja quan tenia 17 anys, havia de sortir dels pubs i bars atapeïts de gent, aclaparat per la multitud i el fum, i tornar a casa quan tot just eren les tres de la nit i haver de sentir la pregunta: -Què fas aquí tant d'hora?.

Dennis Ritchie

Aquest any s'ha mort un il·lustre de la informàtica Dennis Ritchie, però malauradament tothom ha parlat d'Steve Jobs. Jobs fou un il·luminat dels negocis sens dubte i per alguns un geni, cosa que poso en dubte, i que si llegiu la seva biografia us n'adonareu del que no s'ha de fer (avís pels estudiants de Management: Si us plau no tingueu en Jobs de referència).

En canvi Ritchie sí que va revolucionar aquest camp: Unix i llenguatge C, projectes dels que n'és coautor. I sense ell ni Apple's ni Window's ni Google's!

Feliç i pròsper 2012 per tothom!

embolicat

Bon Nadal i bona estripada de paper de regal! Que tot i que els regals siguin cagats pel tió, surten embolicats! 

I no digueu que això no té més mèrit que el pare Noël! El dia que ell també els cagui i li surtin embolicats, m'hi faig seguidor al twitter o al facebook!

espanya ens roba i google nyaps

Espanya ens roba la nomenclatura dels carrers del Google Maps (ara Google Nyaps). Perquè al català li passa al que no li passa a cap altre idioma? Potser perquè no som cap estat independent? 

Es veu que Google se'n reta les mans i es remet a qui li envia la informació, potser ve de Google Espanya?

Si feu un cop d'ull al Maps, podem trobar “La Haza Larga” (Feixa Llarga), o en “Pablo” Casals en comptes de'n Pau Casals, o us podeu passejar per “la Travesia de Arriba” o anar a la “calle de los Nueve Barrios” i no a Nou Barris. 

Errors tècnics? Doncs perquè John Lennon no és “Juan” Lennon i continua essent John. 

Mireu aquest, a Santa Coloma de Farners hi ha la calle de la “Verga Maria” (pobre Verge!). Calla que aviat tornarem a trobar “Valles de los Caidos“ o “Plazas del Generalísimo”. I és que quan el pp i el psc/psoe s'ajunten tenen molt de poder: 759 milions, papers de Salamanca, etc... 

Agafem-nos fort que venen maldades!

interior-exterior

Una televisió sintonitzada sense mirar-la, un portàtil apagat, i una safata blanca. Que diferent que és contemplar o auto-contemplar-se i observar les coses de casa.

És possible que si et quedes amb la mirada perduda sobre un objecte, es que visualitzes alguna cosa des de l'interior, fins i tot perds de vista l'objecte exterior; però si l'exercici és la contemplació, la visualització sembla de l'exterior i potser, només potser, perds per un moment de vista l'interior.

marxar d'un mateix

Quan et preguntes el perquè de moltes coses i trobes un moment de silenci, que sembla que estiguis sol però no hi estàs, i mires a totes les persones que tens al voltant, totes enfeinades, i a més de contemplar auto-contemples, és com si ... marxessis de tu mateix.

el dia de la música

Aquesta setmana ens ha visitat el dia de la música, us deixo aquesta meravella de missatge musical: