Passa al contingut principal

regal de reis

Comentaris

Carme ha dit…
Que bonic i que dolcet...

Romàntic com a mi m'agrada!

Tot un regalet de Reis! Gràcies!
5 de gener de 2013 a les 23:31
XeXu ha dit…
Ja l'havia vist, però m'hi he tornat a enganxar. És un curt magnífic! Que bé veure el Descric actualitzat, serà aquest el regal de Reis?
6 de gener de 2013 a les 0:01
rits ha dit…
Oh!! un curt preciós!!!!! i tant que és un bon regal! com veure un post al Descric!

Una abraçada!!
6 de gener de 2013 a les 13:50
Deric ha dit…
Molt maco i la música està molt bé.
8 de gener de 2013 a les 23:34
Assumpta ha dit…
M'ha agradat moltíssim!! :-)) És que sóc una romàntica incorregible! ;-))

Per cert, quina il·lu trobar el teu blog actualitzat, mariner!! :-)))
11 de gener de 2013 a les 23:22
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gronxa'm

- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.

(Relats conjunts . Gronxador)
12 comentaris
Més informació

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…
8 comentaris
Més informació

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…
10 comentaris
Més informació