Ves al contingut principal

ofrena

Si no ets del Barça no vol dir que siguis antibarcelonista, sino ets del Madrid no ets antimadridista, si no ets budista no ets antibudista i sino ets de'n Montilla no ets antimontilla... però sinó ets clerical, ets un anticlerical. No en sé d'història per comparar els anys trenta amb l'actualitat, però aquestes no em semblen paraules de pau, més aviat semblen retrets. Quan venen altres líders d'altres religions no veig retrets d'aquest tipus per enlloc.

De fet estic content que al país on visc, Catalunya, hi hagi tanta pluralitat i opcions d'espiritualitat, encara que la ostentació de poder i riqueses que en fan alguns no m'agrada.

Avui és un dia d'abraçades, abraçades perquè a Granollers hi ha l'Amma. Hi ha persones a qui les pots abraçar siguis de la religió de siguis i tinguis els amics que tinguis.

No seré a la Sagrada Família ni a Granollers però tinc clar qui em deixaria apropar-m'hi i qui no.

Comentaris

XeXu ha dit…
Bravo! Aplaudiments i reverència. Alguns no donen cap mostra del que prediquen, però se n'omplen la boca i fan bandera del 'si no estàs amb mi, estàs contra meu'. Doncs sentint-ho molt, voldríem ser indiferents, voldríem que cadascú faci el que li sembli al respecte, però si només hi ha dues opcions, està clar que estem en contra.
Carme ha dit…
Ja m'agradaria que ningú em bellugués del meu agnosticisme i no haver d'estar ni a favor ni en contra i només saber que no veig res segur. Però els retrets del papa, pels laics, encara que sigui amb bones paraules, em fan enfadar. Ells no s'equivoquen mai, els equivocats sempre són els altres.
Tu, jo i l'Otis ha dit…
Visca les abraçades, visca els petons, visca les persones que s'estimen i conviuen en pau. Siguin de la religió que siguin. Siguin del sexe que siguin. Siguin del país que siguin.
Tu, jo i l'Otis ha dit…
Afegeixo: i que es respecten i no es censuren.
Eulàlia Mesalles ha dit…
Jo tampoc no hauria tingut dubtes...
la veritat és que l'ostentació de la visita- que pageum els ciutadans siguem creients o no- unida a la prepotència d'algunes declaracions em posen de molt mal humor...
rits ha dit…
i què dic jo ara? doncs que et dono completament la raó.
Els radicalismes no són bons, gens bons, no ajuden a trobar la veritat, ni la pau.
Jo tb estic contenta de viure a Catalunya i encara que no aniria a Granollers, tampoc he anat a la Sgda Flia.
khalina ha dit…
Molt bona la reflexió. No tot és blanc o negre. No ser d'un grup, no vol dir que siguis anti.
montse ha dit…
La fe la respecto. però no els que volen controlat la vida.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...