Ves al contingut principal

persecució

Des del franquisme no es veia tal persecució contra el català. M'ho van explicar els meus pares, ara ho visc en directe. És evident que ara no hi ha dictadura però és evident que a la persecució no li cal. Veure'm si la justícia tracta igual el castellà a Espanya que el català a Catalunya, però vistes les ideologies de les persones que hi ha a les altes esferes de la justícia a Catalunya, no s'albira res de bo.

No queda tant enrere el 10 de Juliol, i queda molt a prop el 28N. Però, potser és que necessitem que vingui un altre juny?

Comentaris

Clidice ha dit…
fa molt de temps que ens cal un altre juny, malauradament ja gairebé ningú sap que va passar en aquest mes :(
Carme ha dit…
Jo que sí que ha viscut la persecució al català durant la dictadura... m'adono que no només no li cal, sinó que sota la "llibertat d'expressió" que només volen per ells diuen mentides i més mentides. La dictadura prohibia i no necessitava mentir ni manipular, Prohibia amb tota la seva duresa. Ara intenten poder prohibir com si tornéssim enrere, però han de manipular, mentir, i atacar constantment per menjar-se el "tarro" de la gent i fer milers de trafiques per aconseguir-ho I nosaltres des del Juliol calladets... i a veure què passara` el dia 28!
Rita ha dit…
Durant la dictadura, els fatxes no anaven disfressats. Ara no només hi van, sinó que gosen dir que actuen en nom de la llibertat. Quins nassos!
Jesús M. Tibau ha dit…
volen tenir la llibertat d'eliminar-nos
Assumpta ha dit…
Els que demanen el bilingüisme ho fan únicament per poder parlar tan sols en castellà.

Aquest tema de l'idioma em posa malalta... jo també ho vaig viure... jo també vaig haver d'aguantar ser "oficialment" ASUNCIÓN i la veritat és que no ho suportava...
Albert B. i R. ha dit…
Des de sempre que un dels seus objectius ha estat acabar amb la llengua catalana. I no subtis que seguiran intentant-ho. Mentre qudi una sola persona parlant en català, per a ells ja serà un perill.
Eulàlia Mesalles ha dit…
La paraula llibertat ha estat convenientment corrompuda i manipulada per la dreta.
Llibertat... de mercat, a tall d'exemple...
XeXu ha dit…
Potser sí que ens caldria un altre juny, perquè està molt clar que en aquestes eleccions l'independentisme no té res a pelar. En som uns quants, però m'hi ha molts més que no ho són, així que guanyaran els de sempre i seguiran sent submisos a Espanya. Qui sap si mica en mica anirem sent prou gent com per aixecar la veu de veritat i on toca. De moment, ens toca esperar i no defallir.
estrip ha dit…
No cal ser independentista, per fer respectar i cuidar el català, però sembla que només aquests lluiten, o millor dit clamen, contra la seva persecució.
Quina llàstima!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…