Des del franquisme no es veia tal persecució contra el català. M'ho van explicar els meus pares, ara ho visc en directe. És evident que ara no hi ha dictadura però és evident que a la persecució no li cal. Veure'm si la justícia tracta igual el castellà a Espanya que el català a Catalunya, però vistes les ideologies de les persones que hi ha a les altes esferes de la justícia a Catalunya, no s'albira res de bo.
No queda tant enrere el 10 de Juliol, i queda molt a prop el 28N. Però, potser és que necessitem que vingui un altre juny?
9 comentaris:
fa molt de temps que ens cal un altre juny, malauradament ja gairebé ningú sap que va passar en aquest mes :(
Jo que sí que ha viscut la persecució al català durant la dictadura... m'adono que no només no li cal, sinó que sota la "llibertat d'expressió" que només volen per ells diuen mentides i més mentides. La dictadura prohibia i no necessitava mentir ni manipular, Prohibia amb tota la seva duresa. Ara intenten poder prohibir com si tornéssim enrere, però han de manipular, mentir, i atacar constantment per menjar-se el "tarro" de la gent i fer milers de trafiques per aconseguir-ho I nosaltres des del Juliol calladets... i a veure què passara` el dia 28!
Durant la dictadura, els fatxes no anaven disfressats. Ara no només hi van, sinó que gosen dir que actuen en nom de la llibertat. Quins nassos!
volen tenir la llibertat d'eliminar-nos
Els que demanen el bilingüisme ho fan únicament per poder parlar tan sols en castellà.
Aquest tema de l'idioma em posa malalta... jo també ho vaig viure... jo també vaig haver d'aguantar ser "oficialment" ASUNCIÓN i la veritat és que no ho suportava...
Des de sempre que un dels seus objectius ha estat acabar amb la llengua catalana. I no subtis que seguiran intentant-ho. Mentre qudi una sola persona parlant en català, per a ells ja serà un perill.
La paraula llibertat ha estat convenientment corrompuda i manipulada per la dreta.
Llibertat... de mercat, a tall d'exemple...
Potser sí que ens caldria un altre juny, perquè està molt clar que en aquestes eleccions l'independentisme no té res a pelar. En som uns quants, però m'hi ha molts més que no ho són, així que guanyaran els de sempre i seguiran sent submisos a Espanya. Qui sap si mica en mica anirem sent prou gent com per aixecar la veu de veritat i on toca. De moment, ens toca esperar i no defallir.
No cal ser independentista, per fer respectar i cuidar el català, però sembla que només aquests lluiten, o millor dit clamen, contra la seva persecució.
Quina llàstima!
Publica un comentari a l'entrada