Corre l'aire per sota les portes de fusta antigues i fa voleiar les cortines dels grans finestrals del menjador. Al menjador la vista és d'una amplitud gegantina, i s'albira tot el recorregut dels núvol empesos pel vent de llebeig. Entre pensament i pensament, el temps no transcorre igual, i la sirena de l'escola torna a sonar aquest cop per que entrin tots els nens. El mar rebot la llum del Sol, i segons com mires el món et quedes enlluernat. Si miro endins, veig encara sobre la tauleta del menjador el llibre que ahir a la nit em va fer anar al llit de matinada, i mentre m'observo, sento l'abraçada d'algú que ha tingut un pensament per mi, així que tanco els ulls, i l'hi torno.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
3 comentaris:
L'endemà d'acabar de llegir un llibre costa assaborir i digerir tantes sensacions.Si tanques els ulls sembla tot de veritat :)
Bona tarda Estrip!
Imperdonable...feia dies que no passava :)
Si el llibre és de Murakami... suposo que les sensacions són molt diverses i intenses. No he llegit "De què parlo quan parlo de córrer" però tots els que he llegit d'ell m'han agradat. :)
M'encanta, de veres. Podria ser l'inici d'una història més llarga, perquè no t'animes i la segueixes?
Bon dia tingui, Estrip.
Publica un comentari a l'entrada