divendres, 6 de maig de 2011

córrer

Amb el vent que dibuixa unes onades rítmiques, els pescadors em miren quan els passo pel costat i em saluden. El meu alè de corredor, la sal i el tren que pita perquè s'apropa a l'estació em marquen el camí.

Gent passejant gossos, gossos vaguejant sols i un home perdut arrambat al mur, de roba bruta, fumant a recer del vent.

Tu, tothom, baixant del tren, uns van a Barcelona, els altres en venen, i per què, per què? Per què uns competeixen i els altres viuen? I els que viuen es desviuen per el joc?

Juguem, juguem que la civada guanyarem!

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Ara no em queda clar si anar a córrer se't posa bé o no...

òscar ha dit...

I no sempre jugant massa civada es guanya.

rits ha dit...

xq tothom corre?
quan ho faig, em fa mal el genoll. I d'altres vegades, l'ànima.

Carme ha dit...

Jo no corro, només camino... però coincideixo amb tu amb els passejadors de gossos i amb els que van a l'estació.

Em perdo les onades i els pescadors...

Assumpta ha dit...

Això està molt ple de missatges! :-))

LLuNa ha dit...

De vegades ens pinten la vida com una competició. Prefereixo pensar que la vida és el premi, la competició ja la devia guanyar en altres temps, jo.