Amb el vent que dibuixa unes onades rítmiques, els pescadors em miren quan els passo pel costat i em saluden. El meu alè de corredor, la sal i el tren que pita perquè s'apropa a l'estació em marquen el camí.
Gent passejant gossos, gossos vaguejant sols i un home perdut arrambat al mur, de roba bruta, fumant a recer del vent.
Tu, tothom, baixant del tren, uns van a Barcelona, els altres en venen, i per què, per què? Per què uns competeixen i els altres viuen? I els que viuen es desviuen per el joc?
Juguem, juguem que la civada guanyarem!
Gent passejant gossos, gossos vaguejant sols i un home perdut arrambat al mur, de roba bruta, fumant a recer del vent.
Tu, tothom, baixant del tren, uns van a Barcelona, els altres en venen, i per què, per què? Per què uns competeixen i els altres viuen? I els que viuen es desviuen per el joc?
Juguem, juguem que la civada guanyarem!
6 comentaris:
Ara no em queda clar si anar a córrer se't posa bé o no...
I no sempre jugant massa civada es guanya.
xq tothom corre?
quan ho faig, em fa mal el genoll. I d'altres vegades, l'ànima.
Jo no corro, només camino... però coincideixo amb tu amb els passejadors de gossos i amb els que van a l'estació.
Em perdo les onades i els pescadors...
Això està molt ple de missatges! :-))
De vegades ens pinten la vida com una competició. Prefereixo pensar que la vida és el premi, la competició ja la devia guanyar en altres temps, jo.
Publica un comentari a l'entrada