Aquell home amb pantalons de vestir blau marí, i camisa florejada engroguida puja el carrer una mica coix i mirant a terra. Sembla que no hi és i m'esgarrifo mirant-lo des de la finestra. En canvi aquella dona que es creua amb ell amb el carro de la compra té almenys una mirada als ulls.
dijous, 16 de juny del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
