Ves al contingut principal

festa d'aniversari

- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara què faig? hi han tots els amics comuns i si em veuen potser li diran a la Lluïsa i ja hi tornarem a ser. Espero que no se'ls hi acudeixi pujar a l'habitació del pis de dalt. Intentaré mentrestant fer aixecar del llit a aquesta fresca i sense que se n'adoni sortir per darrera sinó encara s'hi voldrà quedar, que la conec!

- Ei Mery, no és en Nil aquell que ha sortit a la terrassa d'aquella cambra? Segur que ja n'ha fet alguna de les seves. Corre truca a la Lluïsa i digues-li que en Nil és aquí i que no se n'ha anat a Londres perquè sinó encara l'enxamparà amb en Hans i ja es tornaran a discutir.


Una proposta de relats conjunts, en el seu 3er aniversari.

Comentaris

Rita ha dit…
Hehehehe

Molta promiscuïtat per aquí... ;-)

Molt bo!!!!!
Joana ha dit…
Vols dir que passen aquestes coses???
Carme ha dit…
Que bo! Quin humor que tens!
M'has fet riure!
rits ha dit…
je, je, je... molt bo... moltes banyes hi ha per aquesta festa!
Cesc ha dit…
Podríem dir que és la festa dels embolics? :)
Ma-Poc ha dit…
hehe, sembla una d'aquelles històries d'embolics clàssiques... m'agrada :)
Assumpta ha dit…
Els que segur que no aguantaran tres anys com Relats Conjunts són aquests Nil i Lluïsa...

Tot i que estaria bé que es descobrís tot jeje
XeXu ha dit…
Ostres, boníssim! M'ha agradat molt el relat, que putilles tots plegats! Si és que aquesta festa no podia portar res de bo.
estrip ha dit…
gràcies, però diuen que la realitat supera la ficció no?
Alepsi ha dit…
Hottia! Quin "putiferiu", tu! Jajajajaja! Quin patir quan es fan aquestes coses... amagant-te tot el dia, inventant mentides... xDDD
Núr ha dit…
Tinc parelles amigues que practiquen aquestes activitats i mai no ho he acabat d'entendre... En fi...


Molt bon relat, estrip! Que tinguis un bon cap de setmana! :)
khalina ha dit…
quanta infidelitat! jaja.
Judith ha dit…
Tens un no sé que , que fa que les teves històries enganxin.
Molt bon relat!
Déjà vie ha dit…
m'he d fer un organigrama noi, ara m'he recordat d'akella cançó dls pets q es diu cercles visiosos q tots s'akaven enganyant.
Elvira FR ha dit…
Hi ha festes i festes! deu n'hi do les mogudes i les banyetes...excel.lent relat!
Assumpta ha dit…
Hola!!!

Navegant per un altre blog, he trobat això:

http://multimedia.avui.cat/pdf/09/1029/091029sup_a002.pdf

No sé si ho sabies, però hi surt el teu blog!! :-))
instints ha dit…
vols dir que no s'han equivocat de casa? jejeje, molt bo!!
estrip ha dit…
Assumpta, gràcies, fa poc me'n vaig assabentar.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…