dijous, 16 de juny de 2011

l'home

Aquell home amb pantalons de vestir blau marí, i camisa florejada engroguida puja el carrer una mica coix i mirant a terra. Sembla que no hi és i m'esgarrifo mirant-lo des de la finestra. En canvi aquella dona que es creua amb ell amb el carro de la compra té almenys una mirada als ulls.

5 comentaris:

òscar ha dit...

Uns ulls sense mirada no són massa bona senyal per qui els llueix.

Jesús M. Tibau ha dit...

mirar i veure no és el mateix, però mirar ja és una gran cosa

Carme ha dit...

Realment hi ha mirades absents i buides que esgarrifen...

Assumpta ha dit...

Doncs només de llegir-ho és com... intranquil·litzador...

GEMMA ha dit...

M'alegra llegir-te de nou, Estrip.

Desitjo que tu enlluernis amb la teva mirada!