Aquell home amb pantalons de vestir blau marí, i camisa florejada engroguida puja el carrer una mica coix i mirant a terra. Sembla que no hi és i m'esgarrifo mirant-lo des de la finestra. En canvi aquella dona que es creua amb ell amb el carro de la compra té almenys una mirada als ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
5 comentaris:
Uns ulls sense mirada no són massa bona senyal per qui els llueix.
mirar i veure no és el mateix, però mirar ja és una gran cosa
Realment hi ha mirades absents i buides que esgarrifen...
Doncs només de llegir-ho és com... intranquil·litzador...
M'alegra llegir-te de nou, Estrip.
Desitjo que tu enlluernis amb la teva mirada!
Publica un comentari a l'entrada