créixer

Potser aviat trobaré escrits sota un bolquer, i potser quan la roba se li quedi petita l'aprofitaré per escriure-hi poemes ràpids per recordar que cada poques hores es despertava amb alguna necessitat. I això és molt poc, perquè als adults les necessitats o falses necessitats ens remouen les neurones a cada minut, deixant-nos moltes vegades insatisfets, no com ell. I tot i així creix... i és agraït!

Plou i fa sol

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Fa sol i plou,
les bruixes fan un ou.

Raïm d'abril,
els núvols s'emborratxen.
Glaça a l'estiu,
pren til·la el tamariu.

Amb boira i vent,
s'empaiten les paitides.
Amb boira i neu,
el somni es torna lleu.

Si el vent és groc,
la tarda és com la cendra.
Plou, prô plou poc,
i els núvols són de foc.

Neu al matí,
els àngels fan la muda.
Sembla un embut
el casc de la puput.

Amb sol i vent
les boires es desgrenyen.
Amb boira i sal
les drudes fan el salt.

Hi ha un núvol prim
que espolsa calamarsa,
i un escorrim
de panses i raïm.

Fa vent i plou.
Si esternuda la bruixa,
—pebre i safrà—,
ni plou ni se n'està.

Tant va a la font,
que el cantiret es trenca.
I sota el pont
les aigües fan un son.

Per l'aigua amunt
el peix compra llimones.
Per l'aigua avall,
ombreja el Ilenegall.

Enllaç d'on l'he extret i d'on podeu escoltar la cançó a càrrec de Josep Tero:

Música de poetes