Ves al contingut principal

créixer

Potser aviat trobaré escrits sota un bolquer, i potser quan la roba se li quedi petita l'aprofitaré per escriure-hi poemes ràpids per recordar que cada poques hores es despertava amb alguna necessitat. I això és molt poc, perquè als adults les necessitats o falses necessitats ens remouen les neurones a cada minut, deixant-nos moltes vegades insatisfets, no com ell. I tot i així creix... i és agraït!

Comentaris

XeXu ha dit…
Ostres, ara no sé si tenia al cap que tenies una criatura... que creixi, que creixi ben sa i fort, i tant!
Carme ha dit…
Jo sí que me'n recordo!

Que creixi, que creixi, sa i content i feliç sobre tot!
elur ha dit…
El que també creix són els bíceps i els triceps i... la paciència?

Molts d'anys Estrip. Molts! i que siguin ben plens de somriures creixents!
òscar ha dit…
Per ell és hora d'anar creixent, poc a poc que al temps a vegades li pega per anar fent sprints, sense pensar en insatisfaccions remou-neurones.
maria ha dit…
Necessitats que són ben rebudes i que es converteixen en felicitat absoluta! Pot haver millor manera de crèixer?
Assumpta ha dit…
Se'm dibuixa un somriure immens!!... i recordo:

"rodona és la vida com la terra,
rodona com la panxa,
de l'aviat,
nounat.
"

Uiiiii si deu ser molt petitó encara... un meset o un mes i mig, no? (per la data de l'altre poema)

Enhorabona, sigueu tots mooooolt feliços!! :-))
GEMMA ha dit…
Créixer, sóc una apassionada aliada al que conporta i aporta aquest mot.

Salutacions, ESTRIP!
rits ha dit…
jo el que no sabia és que la criatura ja ha nascut!!!! moltíssimes felicitats!!!!!
Anònim ha dit…
un poema en una petita peça de roba...

quin tresoret! :-)))
Persona ha dit…
Que bonic! M'ho imagino i se'm desfà el cor... les teves paraules són dolces com les criatures!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…