divendres, 16 de setembre de 2011

créixer

Potser aviat trobaré escrits sota un bolquer, i potser quan la roba se li quedi petita l'aprofitaré per escriure-hi poemes ràpids per recordar que cada poques hores es despertava amb alguna necessitat. I això és molt poc, perquè als adults les necessitats o falses necessitats ens remouen les neurones a cada minut, deixant-nos moltes vegades insatisfets, no com ell. I tot i així creix... i és agraït!

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Ostres, ara no sé si tenia al cap que tenies una criatura... que creixi, que creixi ben sa i fort, i tant!

Carme ha dit...

Jo sí que me'n recordo!

Que creixi, que creixi, sa i content i feliç sobre tot!

elur ha dit...

El que també creix són els bíceps i els triceps i... la paciència?

Molts d'anys Estrip. Molts! i que siguin ben plens de somriures creixents!

òscar ha dit...

Per ell és hora d'anar creixent, poc a poc que al temps a vegades li pega per anar fent sprints, sense pensar en insatisfaccions remou-neurones.

maria ha dit...

Necessitats que són ben rebudes i que es converteixen en felicitat absoluta! Pot haver millor manera de crèixer?

Assumpta ha dit...

Se'm dibuixa un somriure immens!!... i recordo:

"rodona és la vida com la terra,
rodona com la panxa,
de l'aviat,
nounat.
"

Uiiiii si deu ser molt petitó encara... un meset o un mes i mig, no? (per la data de l'altre poema)

Enhorabona, sigueu tots mooooolt feliços!! :-))

GEMMA ha dit...

Créixer, sóc una apassionada aliada al que conporta i aporta aquest mot.

Salutacions, ESTRIP!

rits ha dit...

jo el que no sabia és que la criatura ja ha nascut!!!! moltíssimes felicitats!!!!!

Anònim ha dit...

un poema en una petita peça de roba...

quin tresoret! :-)))

Persona ha dit...

Que bonic! M'ho imagino i se'm desfà el cor... les teves paraules són dolces com les criatures!