Potser aviat trobaré escrits sota un bolquer, i potser quan la roba se li quedi petita l'aprofitaré per escriure-hi poemes ràpids per recordar que cada poques hores es despertava amb alguna necessitat. I això és molt poc, perquè als adults les necessitats o falses necessitats ens remouen les neurones a cada minut, deixant-nos moltes vegades insatisfets, no com ell. I tot i així creix... i és agraït!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
10 comentaris:
Ostres, ara no sé si tenia al cap que tenies una criatura... que creixi, que creixi ben sa i fort, i tant!
Jo sí que me'n recordo!
Que creixi, que creixi, sa i content i feliç sobre tot!
El que també creix són els bíceps i els triceps i... la paciència?
Molts d'anys Estrip. Molts! i que siguin ben plens de somriures creixents!
Per ell és hora d'anar creixent, poc a poc que al temps a vegades li pega per anar fent sprints, sense pensar en insatisfaccions remou-neurones.
Necessitats que són ben rebudes i que es converteixen en felicitat absoluta! Pot haver millor manera de crèixer?
Se'm dibuixa un somriure immens!!... i recordo:
"rodona és la vida com la terra,
rodona com la panxa,
de l'aviat,
nounat."
Uiiiii si deu ser molt petitó encara... un meset o un mes i mig, no? (per la data de l'altre poema)
Enhorabona, sigueu tots mooooolt feliços!! :-))
Créixer, sóc una apassionada aliada al que conporta i aporta aquest mot.
Salutacions, ESTRIP!
jo el que no sabia és que la criatura ja ha nascut!!!! moltíssimes felicitats!!!!!
un poema en una petita peça de roba...
quin tresoret! :-)))
Que bonic! M'ho imagino i se'm desfà el cor... les teves paraules són dolces com les criatures!
Publica un comentari a l'entrada