dissabte, 29 d’octubre de 2011

sona i ressona el piano

Sona i ressona el piano:
Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la vida i girant fins al canell, suau-suau l'índex pren el relleu i pujant a neguit per l'avantbraç fent esses dolces la pell s'engallina, i no és fins a l'espatlla que el cor caient per davant del pit te'ls ressegueix tots dos quasi sense tocar, dibuixant-ne el contorn. Un segon de repòs, per un sospir conjunt, i l'anular segueix el camí voltejant la panxa allà on es contrau per reflex. I amb tota la immensitat del dit més petit, el sospir es fa crit, i el joc musical ressona dels peus fins al cap, convertint l'entorn en un amor dolçament mullat.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Com sempre, tens una forma molt curiosa de commemorar alguna cosa que encara no sé.

Per cert, posa't en contacte amb la Bajoqueta, que em va dir que et buscava. Em sembla que corre certa pressa.

Joana ha dit...

Doncs que ressoni i afini i que l'entorn sigui així d'amorós :)

rits ha dit...

si que sona amorós, i tant!

sargantana ha dit...

ostres..es precios
i tant sensual
jajajajjaj
bona nit!!

Deric ha dit...

caram! quina comparació més interessant la de fer l'amor amb tocar el piano!

Carme ha dit...

Molt bonic, estrip.
M'ha agradat molt!
Petonets a la family!

Maria ha dit...

El piano ha marcat la meva vida els darrers mesos.

Et seguisc :)