de bruixes

Potser és cosa de bruixeria rebre un enllaç parlant dels judicis de Salem i els actes de bruixeria succeïts el 1692 a Massachussets comparant-los amb la llei S.O.P.A. americana i la famosa cacera de bruixes dels anys 50 contra el comunisme que afectava a la industria cultural nord-americana; i després descarregar-me el programa de 30 minuts d'aquest diumenge tractant l'exigent sistema d'educació de Corea del Sud on es veu una nena que alhora d'anar a dormir i mentre agafa el son, escolta de fons una gravació parlant de Salem, per estudiar història, diu; o potser és coincidència. 

Sigui com sigui no m'atreveixo a fer cap teoria, així que només se m'acut fer una cosa, recomanar una llibre de bruixes: Les Bruixes d'Arnes, una història que recorre les Terres de l'Ebre fins a Barcelona. 

També podria enllaçar algun bloc que tracti el tema, però ara només recordo el nom d'una blocaire anomenada bruixoleta, que encara que el terme sembla que derivi d'un significat diferent, potser no ...

stop SOPA

Per la llibertat i el coneixement compartit: No a la llei SOPA!

amb la camisa fora

Com hi ha dies de tot, hi ha Caps d'Any de tot. Alguns no vols sortir, i d'altres acabes traient-te la camisa i ballant amb el tors nu en una discoteca d'ambient, mentre les mirades d'ambdós sexes et miren amb intencions similars. I és especialment important que en aquestes situacions l'última copa te la prenguis a peu de carrer i envoltat d'amics. 

Aquest tipus de Caps d'Any, els dies del nou any acostumen a tenir-ne 364 en comptes de 365, doncs el dia 1 gairebé segur que el perds.

què fas aquí tant d'hora?

En aquell pis d'estudiants ple de plats bruts en època d'exàmens, però tranquil la resta de mesos vaig decidir passar el cap d'any. Els companys de pis tots tornaven al seu poble, Costa Brava, terres de l'Ebre o Ripoll cor de Catalunya. Teníem una llar de foc que mai ningú l'encenia, mandra d'anar a buscar llenya, mandra de netejar-la, mandra de tot. Però aquell cap d'any jo l'havia d'encendre.

El dia 31 em vaig llevar d'hora, vaig esmorzar el de sempre, vaig mirar els mails i vaig llegir fins que van obrir les botigues. Ja tenia pensat què faria per sopar, unes carxofes, unes patates i carn, tot al foc de llenya d'una llar de foc d'un pis d'estudiants encara per cremar..

Al migdia em va trucar la colla per preguntar-me si passaria el cap d'any amb ells. Com que no vaig gosar dir-los que el passaria a casa sol, els vaig dir que treballava, que necessitava els diners i que no podia refusar l'oferta, que aquella nit la pagaven molt bé..

Doncs dit i fet, es va fer de nit i aquell va ser el meu primer cap d'any sol, no tenia res a a celebrar a excepció d'estrenar la llar de foc. En van venir més, i mai vaig gosar confessar que passava el cap d'any sol, però m'agradava. Un any vaig enredar als pares i un altre any a la noia que m'agradava..

Ja quan tenia 17 anys, havia de sortir dels pubs i bars atapeïts de gent, aclaparat per la multitud i el fum, i tornar a casa quan tot just eren les tres de la nit i haver de sentir la pregunta: -Què fas aquí tant d'hora?.