Ves al contingut principal

què fas aquí tant d'hora?

En aquell pis d'estudiants ple de plats bruts en època d'exàmens, però tranquil la resta de mesos vaig decidir passar el cap d'any. Els companys de pis tots tornaven al seu poble, Costa Brava, terres de l'Ebre o Ripoll cor de Catalunya. Teníem una llar de foc que mai ningú l'encenia, mandra d'anar a buscar llenya, mandra de netejar-la, mandra de tot. Però aquell cap d'any jo l'havia d'encendre.

El dia 31 em vaig llevar d'hora, vaig esmorzar el de sempre, vaig mirar els mails i vaig llegir fins que van obrir les botigues. Ja tenia pensat què faria per sopar, unes carxofes, unes patates i carn, tot al foc de llenya d'una llar de foc d'un pis d'estudiants encara per cremar..

Al migdia em va trucar la colla per preguntar-me si passaria el cap d'any amb ells. Com que no vaig gosar dir-los que el passaria a casa sol, els vaig dir que treballava, que necessitava els diners i que no podia refusar l'oferta, que aquella nit la pagaven molt bé..

Doncs dit i fet, es va fer de nit i aquell va ser el meu primer cap d'any sol, no tenia res a a celebrar a excepció d'estrenar la llar de foc. En van venir més, i mai vaig gosar confessar que passava el cap d'any sol, però m'agradava. Un any vaig enredar als pares i un altre any a la noia que m'agradava..

Ja quan tenia 17 anys, havia de sortir dels pubs i bars atapeïts de gent, aclaparat per la multitud i el fum, i tornar a casa quan tot just eren les tres de la nit i haver de sentir la pregunta: -Què fas aquí tant d'hora?.

Comentaris

XeXu ha dit…
Vaja, mira que jo no sóc gens d'aquestes festes obligatòries, però el cap d'any sí que m'agrada passar-lo amb gent, no sé ben bé per què, però no l'he deixat passar mai sense plans d'alguna mena.
montse ha dit…
Salut i bon any fent allò que més t'agradi.
Sempre he celebrat els cap d'any amb amistats diferents i a llocs diferents, i alguna vegada m'he plantejat d'evadir-me. BON ANY!!
iaiapunkarra ha dit…
Mentre hi hagi llenya rai! Bon any!!
kweilan ha dit…
Està bé que cadascú ho celebri com vulgui. Bon any 2012!
Bb ha dit…
Aquest any jo també l'he passat sola (amb els meus gats... i no, no admeto el terme "solterona boja" =P) per motius de salut... He estat la mar de bé!!! No he hagut de patir l'estress del vestit, ni d'on comprar entrades per anar a un local on m'ho he de passar super bé encara que m'aixafin i em costi una pasta.
Bon any nou per tothom!!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…