Ves al contingut principal

musclo rebullit

La tapa de musclos al vapor no és bona, potser haguessin estat millor els que ens han portat per error, que eren a la marinera. Els hem deixat, tenien pinta de rebullits i passats, i un gust... de fet no tenien cap gust. 

No demanen cap canvi, només els deixem. El cambrer fent la seva feina pregunta i amb naturalitat li expliquem. I... -al vapor son así, va dir ell intentant explicar-nos com son un musclos al vapor, aleshores nosaltres afegim -Estan malos!, i se'ls enduu sense dir ni piu. 

Arribem als postres, ens pregunta què volem, -què tenen? contestem, ens els canta i li preguntem el preu o que porti la carta. El cambrer que bufa i posa cara de mandra i de musclo rebullit alhora, les va a buscar i ens les porta. Tal com arriben, li demanem el compte.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Caram, quin fracàs de dinar (o de sopar)!

, que no et quedis amb un mal record, home :-)
estrip ha dit…
mmm... em recorda algun viatge que he fet per la Bretanya francesa. Era el plat estrella!
Assumpta ha dit…
Hehehe jo els vaig menjar així a Brussel·les :-) Hi havia un carrer on tot eren petits restaurants dedicats a Moules frites bàsicament... Com tu dius, el "plat estrella" :-)))
Assumpta ha dit…
Era la rue des Bouchers!! ;-)

Un amic ens havia recomanat Chez Léon, però el primer dia no ho vàrem trobar i vàrem anar a un altre lloc (que també estava bé) al cap d'uns dies vàrem buscar expressament Chez Léon i la veritat és que estava molt bé :-))

Ai, quins temps!! (Era l'any 2003)
Anònim ha dit…
a mi ja no m'agraden gaire els musclos, primer pel gust i segon per què son lletjos...
S.N. ha dit…
Grrrrr!! Odio la gent que fa la feina malament i amb desgana. Siguin el q siguin: cambrers, autobusers, mestres, metges...
Kamen ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Aquí es poden fer preguntes encara que puguin irritar el personal?

Si és que sí, provo d'aclarir els dubtes que tinc amb aquestes qüestions:


I què penses de l'actitud del cambrer? Li penjaries una etiqueta, com ara: negatiu...?

Si poguessis l'acomiadaries perquè no et va semblar un cambrer a l'alçada...?

Li demanaries disculpes per dir el què penses? Per què creus que va bufar, potser perquè alguna cosa (que se t'escapa o no) el va irritar? Diries que pels comentari que fas, tenies un dia o un m oment desconfiat i negatiu?

Diries que, puix que pagues tu, ell ha de fer l'impossible per deixar de ser limitat...?

Si ell et parla en castellà, per què tu també li parles en castellà?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...