dimarts, 14 de febrer del 2012

musclo rebullit

La tapa de musclos al vapor no és bona, potser haguessin estat millor els que ens han portat per error, que eren a la marinera. Els hem deixat, tenien pinta de rebullits i passats, i un gust... de fet no tenien cap gust. 

No demanen cap canvi, només els deixem. El cambrer fent la seva feina pregunta i amb naturalitat li expliquem. I... -al vapor son así, va dir ell intentant explicar-nos com son un musclos al vapor, aleshores nosaltres afegim -Estan malos!, i se'ls enduu sense dir ni piu. 

Arribem als postres, ens pregunta què volem, -què tenen? contestem, ens els canta i li preguntem el preu o que porti la carta. El cambrer que bufa i posa cara de mandra i de musclo rebullit alhora, les va a buscar i ens les porta. Tal com arriben, li demanem el compte.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Caram, quin fracàs de dinar (o de sopar)!

, que no et quedis amb un mal record, home :-)

estrip ha dit...

mmm... em recorda algun viatge que he fet per la Bretanya francesa. Era el plat estrella!

Assumpta ha dit...

Hehehe jo els vaig menjar així a Brussel·les :-) Hi havia un carrer on tot eren petits restaurants dedicats a Moules frites bàsicament... Com tu dius, el "plat estrella" :-)))

Assumpta ha dit...

Era la rue des Bouchers!! ;-)

Un amic ens havia recomanat Chez Léon, però el primer dia no ho vàrem trobar i vàrem anar a un altre lloc (que també estava bé) al cap d'uns dies vàrem buscar expressament Chez Léon i la veritat és que estava molt bé :-))

Ai, quins temps!! (Era l'any 2003)

Anònim ha dit...

a mi ja no m'agraden gaire els musclos, primer pel gust i segon per què son lletjos...

S.N. ha dit...

Grrrrr!! Odio la gent que fa la feina malament i amb desgana. Siguin el q siguin: cambrers, autobusers, mestres, metges...

Kamen ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Aquí es poden fer preguntes encara que puguin irritar el personal?

Si és que sí, provo d'aclarir els dubtes que tinc amb aquestes qüestions:


I què penses de l'actitud del cambrer? Li penjaries una etiqueta, com ara: negatiu...?

Si poguessis l'acomiadaries perquè no et va semblar un cambrer a l'alçada...?

Li demanaries disculpes per dir el què penses? Per què creus que va bufar, potser perquè alguna cosa (que se t'escapa o no) el va irritar? Diries que pels comentari que fas, tenies un dia o un m oment desconfiat i negatiu?

Diries que, puix que pagues tu, ell ha de fer l'impossible per deixar de ser limitat...?

Si ell et parla en castellà, per què tu també li parles en castellà?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...