No hi ha el millor moment, tots els moments són els millors, ni millor dia, ni setmana. Però si que hi ha un moment, que és el començament, i un altre que és l'ara. El primer moment va des dels tres quilos quatre cents en braços i amb els ulls mirant-me fins a les llàgrimes de veure'ls entrar tots dos junts, i el segon moment és l'ara que es transforma a cada instant. Instant intens.
dilluns, 19 de març del 2012
diumenge, 18 de març del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...