No hi ha el millor moment, tots els moments són els millors, ni millor dia, ni setmana. Però si que hi ha un moment, que és el començament, i un altre que és l'ara. El primer moment va des dels tres quilos quatre cents en braços i amb els ulls mirant-me fins a les llàgrimes de veure'ls entrar tots dos junts, i el segon moment és l'ara que es transforma a cada instant. Instant intens.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
8 comentaris:
Ostres... felicitats, no?
Doncs, sí, enhorabona!
Felicitats!
Mooooltes Felicitaaats! Un pes ben adequat per ser dut en braços ;)
Per molts i molts anys!!! :*)
Eeeeeeei!! Se m'havia passat aquest post! Menys mal que repasso!!
MOLTÍSSIMES FELICITATS!! ENHORABONA!! :-))
Felicitats, papa ;)
Una alegria de les moltes que vindran...enhorabona, a petonejar i disfrutar
Publica un comentari a l'entrada