Encara que sembli que està sol, no ho està. A sota i a sobre seu, a un costat i a un altre, aquell gra de sorra, el que fa mil vint-i-tres a l'esquerra de la palmera, encara no ho veu clar. Si avui es gira una mica de vent i puc arribar fins a ell, li explicaré!dimecres, 26 de gener del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara q... -
Per tenir un bon son i un bon començament d'octubre: Cançó de bressol Bruixeta la non-non, amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als ...
-
Estimat Sol, abans que tornis, vull que sàpigues que no t'esperaré més, tant si vens com si no vens, jo me n'aniré, tu t'ho haur...
8 comentaris:
:))
una abraçada.
Encara que sembli estrany, de vegades ens podem sentir sols entre molta gent. A veure què es pot fer amb aquest gra de sorra.
res mes trist que la soletat viscuda en companyia...
peró diu que girara vent.
M'agrada. M'agrada la filosofia dels contrastos.
Salut i Terra
No està sol, no estem sols :)
Sempre hi han grans de sorra esperant que giri ventada.
Sempre acaba venint un vent per molt instal·lada que estigui la calma.
M'encanta la imatge i el que dius.
quants grans de sorra hi ha per la bloc-esfera!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada