Encara que sembli que està sol, no ho està. A sota i a sobre seu, a un costat i a un altre, aquell gra de sorra, el que fa mil vint-i-tres a l'esquerra de la palmera, encara no ho veu clar. Si avui es gira una mica de vent i puc arribar fins a ell, li explicaré!dimecres, 26 de gener del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
8 comentaris:
:))
una abraçada.
Encara que sembli estrany, de vegades ens podem sentir sols entre molta gent. A veure què es pot fer amb aquest gra de sorra.
res mes trist que la soletat viscuda en companyia...
peró diu que girara vent.
M'agrada. M'agrada la filosofia dels contrastos.
Salut i Terra
No està sol, no estem sols :)
Sempre hi han grans de sorra esperant que giri ventada.
Sempre acaba venint un vent per molt instal·lada que estigui la calma.
M'encanta la imatge i el que dius.
quants grans de sorra hi ha per la bloc-esfera!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada