Ves al contingut principal

pensaments carbasses sobre negre

A vegades el cel i el mar són un sol pensament en negre.
Mentre els punts acarbassats són majoria, i la majoria arrenglerats,
menys el reflex, del llum carbassa de l'estufa,
que només escalfa un mig cos, i l'altre refredat.

La llum de l'hivernacle torna ha estar encesa, i encara no he descobert el perquè uns dies ho està i uns altres no. No sento les campanes del campanar i les podria enyorar.

El iogurt de mango i papaia buit sobre la tauleta,
la bicicleta estàtica està estàtica i
l'elefant espera sobre els coixins del sofà.

Comentaris

rits ha dit…
iogurt de mango i papaia? molt exòtic per el costat de l'estufa!! amb el fred que fa!
Joana ha dit…
Per què serà que la majoris de bicis estàtiques no es mouen mai.
Un les compra per pedalar i s'omplen de pols en qualsevol racó de la casa...
Prefereixo les que es mouen de veritat :)
Apa escalfa't bé , pel davant i pel darrere!jeje
Assumpta ha dit…
Aquí hi ha algú que fa dieta (l'Elefant, clar) que està plàcidament creant greix al sofà. S'ha menjat el iogurt de mango i papaia (pot ser bo) però li ha quedat una gana de por... i, per tant, pensa que de fer bicicleta res de res...

D'acord... Ho reconec... No l'he entès :-)
Kamen ha dit…
Too much credit is given to the end result. The true lesson is in the struggle that takes place between the dream and reality. That struggle is a thing called life!
________________
solar panelnight sweats
Kamen ha dit…
He who has the courage to laugh is almost as much a master of the
world as he who is ready to die.
_______________
cheap rugs onlinepayday advance loans
Kamen ha dit…
If I could drop dead right now, I'd be the happiest man alive.
________________
business it support

foods to help lose weight

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…