dimecres, 2 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
9 comentaris:
El som sembla molt diferent de l'érem i del serem. Està al vell mig, però.
Com es troba a faltar la bruixoleta. Si en saps res, digues-li que torni, si us plau.
A veure si complim amb moltes esses!
Bon dia, Estrip.
Em quedo amb la "s", l'un ja no hi és, l'altre tampoc :)
entre l'érem i el serem... l's del som, que és el present...
En llegir-ho la primera vegada pensava que volies dir la "s" de la paraula "preSent"...
Si és que ja ho dius tu sempre... ens hem de mirar el títol!! :-))
érem, som i serem
ser és molt millor que haber sigut!
Hola!!
Estava mirant uns comentaris sobre un llibre que he llegit i he trobat aquesta frase que m'ha fet pensar en tu, així que te la poso aquí :-)
"[...] aquellos que soportan la pesada tarea de leer un libro podrían posiblemente soportar la de leer la portada de un libro. Porque hay más ejemplos de los que se pueden imaginar en que el crítico más serio podría resolver muchos de sus problemas acerca de lo que es un libro sencillamente descubriendo lo que declara ser."
(G. K. Chesterton)
I traient, del serem, al res, hi sobra ben poc...
hi ha gent que diu "érems" jeje
Publica un comentari a l'entrada