dimecres, 2 de febrer del 2011

som

Només una essa separa l'érem del serem,
i potser, només potser,
és la essa del present.

9 comentaris:

Sergi ha dit...

El som sembla molt diferent de l'érem i del serem. Està al vell mig, però.

Com es troba a faltar la bruixoleta. Si en saps res, digues-li que torni, si us plau.

GEMMA ha dit...

A veure si complim amb moltes esses!

Bon dia, Estrip.

Clidice ha dit...

Em quedo amb la "s", l'un ja no hi és, l'altre tampoc :)

Assumpta ha dit...

entre l'érem i el serem... l's del som, que és el present...

En llegir-ho la primera vegada pensava que volies dir la "s" de la paraula "preSent"...

Si és que ja ho dius tu sempre... ens hem de mirar el títol!! :-))

érem, som i serem

Deric ha dit...

ser és molt millor que haber sigut!

Assumpta ha dit...

Hola!!

Estava mirant uns comentaris sobre un llibre que he llegit i he trobat aquesta frase que m'ha fet pensar en tu, així que te la poso aquí :-)

"[...] aquellos que soportan la pesada tarea de leer un libro podrían posiblemente soportar la de leer la portada de un libro. Porque hay más ejemplos de los que se pueden imaginar en que el crítico más serio podría resolver muchos de sus problemas acerca de lo que es un libro sencillamente descubriendo lo que declara ser."

(G. K. Chesterton)

zel ha dit...

I traient, del serem, al res, hi sobra ben poc...

Judit ha dit...

hi ha gent que diu "érems" jeje

Judit ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...