Ves al contingut principal

bon profit

Aquesta setmana he escoltat en televisions i ràdios catalanes debats d'independència, i me n'he alegrat en veure que els que no la volen ja no tenen arguments ni polítics ni econòmics per quedar-nos com estem, només els queda l'aspecte sentimental. Recordem que no fa pas gaire l'argument més important que teníem nosaltres era aquest però ara s'ha girat la truita. El proper pas serà menjar-nos-la. Bon profit i visca la república catalana!

Comentaris

XeXu ha dit…
No calen arguments, senzillament no la volen, i així serà. Els sentiments són més poderosos que les raons, i els diners, més que qualsevol altra cosa.
Assumpta ha dit…
I mira que són bones les truites!! a mi m'encanten ;-) mengem-nos-la doncs!!
GEMMA ha dit…
Cal creure que tot és possible, i hem avançat.

Bon profit!
Carme ha dit…
Avancem, avancem poc a poc, però més del que mai havíem avançat...
LLuNa ha dit…
És que ja no queden arguments. Quan ho pregunto, només me'n saben dir un: "El Barça no jugaria a la lliga espanyola". I jo els contesto: "El barça és tan bo, que el voldrien a qualsevol lliga, no patiu".

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...