Una vegada tenia un bloc i en la seva imatge de capçalera hi havia un poema que deia així:
Jugo a viure només, perquè tinc por
de trencar aquest embruix amb qualsevol
gest insòlit, amb qualsevol paraula
que no s'adapti com una altra pell
a la pell suavíssima del temps.
La tarda és una adagio. Ben sol
al cor del goig, escolto la remota
simfonia del mar a la petxina
del teu record que sempre m'acompanya,
i només jugo a viure per no perdre't.
Miquel Martí i Pol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
9 comentaris:
Doncs era un blog que començava molt bé!
i què se n'ha fet d'aquest blog?
Qui tria un poema de Martí i Pol, per que el represente sols pot dir coses interesants...
Una abraçadeta
Amb aquestes versos podríem esciure mil blocs i valdria la pena...
Una abraçada
Quines paraules d'en Martí Pol tan ben traçades.
Estrip, que gaudeixes àmpliament del joc de viure.
Salut!
I ara també tens un blog... que en tot el 2011 tan sols té vuit entrades... però segueix essent un blog :-)
Jo visc, per no perdre't.
I ara, tens un blog, un blog bonic.
Bon inici de blog
mmmm...bells temps! recordo l'aniga capçalera del teu bloc. M'agraden els canvis, però tb m'agrada recordar. I llegir-te, abans i ara!
Publica un comentari a l'entrada