dijous, 7 d’abril de 2011

un vegada tenia un bloc

Una vegada tenia un bloc i en la seva imatge de capçalera hi havia un poema que deia així:

Jugo a viure només, perquè tinc por
de trencar aquest embruix amb qualsevol
gest insòlit, amb qualsevol paraula
que no s'adapti com una altra pell
a la pell suavíssima del temps.
La tarda és una adagio. Ben sol
al cor del goig, escolto la remota
simfonia del mar a la petxina
del teu record que sempre m'acompanya,
i només jugo a viure per no perdre't.

Miquel Martí i Pol

9 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs era un blog que començava molt bé!

rits ha dit...

i què se n'ha fet d'aquest blog?

Albanta ha dit...

Qui tria un poema de Martí i Pol, per que el represente sols pot dir coses interesants...
Una abraçadeta

Joana ha dit...

Amb aquestes versos podríem esciure mil blocs i valdria la pena...
Una abraçada

GEMMA ha dit...

Quines paraules d'en Martí Pol tan ben traçades.

Estrip, que gaudeixes àmpliament del joc de viure.

Salut!

Assumpta ha dit...

I ara també tens un blog... que en tot el 2011 tan sols té vuit entrades... però segueix essent un blog :-)


Jo visc, per no perdre't.

zel ha dit...

I ara, tens un blog, un blog bonic.

khalina ha dit...

Bon inici de blog

Anònim ha dit...

mmmm...bells temps! recordo l'aniga capçalera del teu bloc. M'agraden els canvis, però tb m'agrada recordar. I llegir-te, abans i ara!