Ves al contingut principal

rodona

El vent em mira a la cara
i el mar em convida a esquitxos,
a veure que,
rodona és la vida com la terra,
rodona com la panxa,
de l'aviat,
nounat.

Comentaris

gatot ha dit…
doncs que surti tot rodó.

els millors desitjos.
Jesús M. Tibau ha dit…
aquesta rodona du alè d'esperança
XeXu ha dit…
Però què em dius, hi haurà un petit Estripet?? Ooooh, felicitats!
Carme ha dit…
Enhorabona, estrip!

I un petonet a la marona...
rits ha dit…
ooooh!! quina bona notícia!!! enhorabona!!!!

un petó ben gran!
Rita ha dit…
La meva més sincera enhorabona, estrip, per a tu i per a la marona!!!

Notícies com aquesta fan sortir del cau amb molt de gust... :)
Petons!
Assumpta ha dit…
Siiiiii? Què vagi tot ben rodó!!
Enhorabona!!! :-))
elur ha dit…
oh! enhorabona!!!
Joana ha dit…
Tot bé?
Felicitats!!!!
estrip ha dit…
Tot molt bé!
El petit estrip, un dia també farà escrits.

Gràcies!
thanhladuc ha dit…
aquesta rodona du alè d'esperança
naaktVacation Deals

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...