Ves al contingut principal

productivitat i estrès

Avui llegeixo aquí, que les xarxes socials fan augmentar la productivitat i van bé per l'estrès. Avui Google presenta les seves ulleres socials. I jo ja imagino a les empreses públiques o privades, és igual, tots els treballadors amb aquestes ulleres, o als blocaires anant pel carrer amb les ulleres avisant-nos que tenim un blocaire a prop, fent-nos una relació de quants premiscat ha rebut o quants anys fa que escriu.

Els que han seguit en algun moment de la seva vida Bola de Drac recordaran unes ulleres per esbrinar la força o energia que podia desplegar un enemic. No estem gaire lluny d'això, no! però en comptes de saber-ne la força, en sabrem quants diners té, a quin partit vota, quins son els seus gustos, si està casat, si és funcionari o quantes multes té per pagar.

El món el vivim pels ulls, i per això cada vegada tenim més realitats a gestionar, la realitat virtual, la realitat augmentada, la realitat que ens entra pels ulls i que processa el nostre cervell, la realitat que ens volen vendre a través dels discursos polítics o econòmics, etc. 

Agafem-nos que aviat la terra deixarà de ser rodona i tornarà a ser plana, com un iphone, una tauleta o unes ulleres socials!



Comentaris

XeXu ha dit…
He sentit només tocar campanes al respecte, però sembla que al final seran realitat? Sempre havia volgut tenir un monocle com el d'en Vegeta, però em sembla que aquestes ulleres no m'agradaran tant!
rits ha dit…
Com canvien de ràpid les coses! Jo no m'hi veig, la veritat, xò hi ha tantes coses que ni pensava que podrien passar. Qui sap!
Assumpta ha dit…
Quines coses més rares... Ha de ser una mica empipador, no? Jo sortiria al carrer i les ulleres em distraurien i m'atropellaria un cotxe... segur. A part que ha de ser estressant. O sigui, primer t'estresses i després t'atropella un cotxe... mmmm

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...