dimecres, 11 d’agost de 2010

camí de sant llorenç

Mentre dinaven i miraven el mar, veien aquell gran vaixell navegant per l'horitzó tal com el dibuixen els nens o també els grans pintors d'èpoques antigues. Reien dels seus accents i escoltaven amb atenció les curiositats dels comensals que tenien de costat. Una noia d'un lloc remot d'Anglaterra que visita al seu xicot a la ciutat Erasmus, acompanyada dels seus pares, el noi els convida, i després d'obtenir les gracies maternes, es llença als llavis de la seva estimada i obliga al pares a desviar les seves mirades, que marxen en sentit contrari, per no topar-se-les ni entre ells.

Al bosc hi ha vida i el gat surt de cacera mentre una colla de joves busca estels o llàgrimes al cel. I de matinada en un desig per a complir la nit, el cotxe s'atura prop d'una terrassa amb olor a mediterrani per fer l'últim refresc abans d'anar a dormir.

2 comentaris:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

M'agrada poder tocar quasi quasi les coses que llig, veure com les frases es transformen en imatges...potser jo també anava de camí. M'ha agradat molt.

elur ha dit...

a mi m'agradaria podes caçar unes quantes Perseides aquesta nit... em sento jove!!
;*)