Li vaig tafanejar el mòbil i vaig descobrir que jo no existia, que era un somni telefònic.
El micro-conte del diumenge I
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
10 comentaris:
Je, je, je, molt bo el micro-conte!
Ara bé, t'he de dir que això et passa per tafanejar mòbils!
Ostres!! És boníssim... és angoixant... és divertit... és kafkià... és... molt bo!! :-DD
M'has fet pensar en una idea que tenia jo per fer un post fa temps i que al final mai em decideixo a fer-la... però... ai... això de que "jo no existeixo", és tan temptador!!
doncs a mi em sembla trist... ja no estar a un mòbil,... ais!!!
Potser li agrada marcar-lo cada vegada... Malpensat! ;-)
Tu ves tafanejant el mòbil de la gent a veure si t'endús sorpreses...
No veus que tenir els mòbils apuntats és per mandra de recordar-los. Si no hi ets és que el sap de memòria i sempre el marca!
Potser fa com una que conec jo (cursi la pobre)que té al seu novio al mòbil com a " VIDA". Puaj...no apte per a diabètics.
genial
Torna a mirar quan despertes del somni!!!
mal fet, no es tafaneixen els mòbils, però bon microconte!
No vas ser un malson telefònic, no?
Salutacions, simpàtic Estrip.
Publica un comentari a l'entrada