Ves al contingut principal

el telèfon

Li vaig tafanejar el mòbil i vaig descobrir que jo no existia, que era un somni telefònic.

El micro-conte del diumenge I

Comentaris

Carme ha dit…
Je, je, je, molt bo el micro-conte!

Ara bé, t'he de dir que això et passa per tafanejar mòbils!
Assumpta ha dit…
Ostres!! És boníssim... és angoixant... és divertit... és kafkià... és... molt bo!! :-DD

M'has fet pensar en una idea que tenia jo per fer un post fa temps i que al final mai em decideixo a fer-la... però... ai... això de que "jo no existeixo", és tan temptador!!
rits ha dit…
doncs a mi em sembla trist... ja no estar a un mòbil,... ais!!!
Rita ha dit…
Potser li agrada marcar-lo cada vegada... Malpensat! ;-)
XeXu ha dit…
Tu ves tafanejant el mòbil de la gent a veure si t'endús sorpreses...

No veus que tenir els mòbils apuntats és per mandra de recordar-los. Si no hi ets és que el sap de memòria i sempre el marca!
S.N. ha dit…
Potser fa com una que conec jo (cursi la pobre)que té al seu novio al mòbil com a " VIDA". Puaj...no apte per a diabètics.
Albanta ha dit…
Torna a mirar quan despertes del somni!!!
Deric ha dit…
mal fet, no es tafaneixen els mòbils, però bon microconte!
GEMMA ha dit…
No vas ser un malson telefònic, no?

Salutacions, simpàtic Estrip.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…