Passa al contingut principal

sense paraules

Vés a saber perquè m'haurà enviat aquesta carta, després de tant de temps. Potser està confós o potser s'ha equivocat. L'última vegada que ens vam veure ja ens ho vam dir tot i em sembla que tots dos vam quedar-ne satisfets, què deu voler ara?

Sigui el que sigui, aquest paper em transporta a aquell increïble viatge per la gran illa de Nicobar, bussejant entre aquells animalons únics, existents en aquell racó de món, dormint en platges desertes lluny de la civilització i abraçats per fer-nos més agradables les humides nits de l'índic.

I ara... un carta amb segell d'allà i sense cap paraula, sense dir-me què vol. La meva vida és aquí, ja li vaig deixar clar que no m'hi quedaria allà, i que si ell venia amb mi, compartiríem la vida junts.

Però perquè no m'ha deixat cap paraula? i si està malalt?

Mmm...no, no ho crec, sempre ha estat un home amb una salut de ferro, potser ho ha fet perquè em preocupi i el vagi a veure? No sé què pensar.

Ufff! Puc sentir l'olor del mar en aquest full.
Però que faig? intento contactar amb ell? Li envio una carta resposta sense paraules, me'n hi vaig?

A Proposta de Relats Conjunts

Comentaris

Carme ha dit…
Trobo falta una pregunta, al final... L'escanyo directament?

I és que això no es fa, home! Quin patir, una carta sense paraules. Potser sigui molt romàntic, però... molt poc pràctic.
Carme ha dit…
:) M'havia oblidat el somriure!
rits ha dit…
m'has deixat sense paraules!!! quin misteri!!!!! buf, com ens costa de vegades interpretar el sentit de tot plegat. Hi hagi moltes paraules o cap!!!

boníssim!!!!
XeXu ha dit…
Molt bon relat, Estrip. Quin misteri, quina situació més complicada. La veritat és que m'ha semblat molt original, com deus arribar a aquestes idees?
kweilan ha dit…
A mi també m'ha semblat molt original. Com se li pot treure tan suc a una carta sense paraules, millor dit, a un paper en blanc? Molt bo!
S.N. ha dit…
Bueno, sempre costa interpretar el comportament de l'altre en qüestions d'amor...no?
Assumpta ha dit…
Ostres!! El paper NO estava en blanc!! Hi havia una llarga carta, però la mala qualitat de la tinta emprada (degut als problemes econòmics) ha fet que, amb la humitat del llarg viatge, s'hagi esborrat tot el que deia... i era IMPORTANT!!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

gronxa'm

- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.

(Relats conjunts . Gronxador)