Un cop assentat al nou poble una de les coses que no he deixat pel final és passar-me per la biblioteca a donar-li un cop d'ull, asseure'm en una taula, agafar un llibre, fullejar-lo, anar l'ordinador, obrir el navegador i llegir alguns blocs. Quina experiència més agradable és assaborir tot això en un lloc nou, i encara més il·lusió m'ha fet trobar un paper sota el teclat, un paperet escrit a mà, que pel que diu sembla evident que és d'una blocaire.
Com sóc jo, és clar, que ho havia de transcriure aquí:
Començo a llegir “La mecànica del cor” al tren. I quan després de mitja hora, una senyora em pregunta de què va. Jo, per aquest ordre, em poso vermella, li contesto, i m'enfado amb mi mateixa per ser tan vergonyosa.
No tinc clar si m'agrada aquest llibre. Potser vaig llegir massa contes quan era petita, i ara, un conte per grans no m'acaba de convèncer. Se'm fa estranya la barreja “conte-per-adults”.
I dos dies després torno a pujar al tren, sec davant una dona i l'únic que em crida l'atenció d'ella és que seu massa a prop meu. Els seients dels trens estan massa junts. Sempre tinc que posar l'esquena massa recta quan sec. Torno a obrir “La mecànica del cor”. I quan paro un moment, miro la senyora del davant, i em quedo meravellada. Amb el seu monyo alt, les seves ulleres de pasta vermella que li llisquen fins la punta del petit nas, les llargues pestanyes arrissades, l'abric i el bolso plens de figures de colors i els collarets amb llaços penjats, podria ser perfectament un dels personatges del llibre que llegeixo. I m'encanta aquella senyora. Em fa somriure per dintre mentre ella puja i baixa les celles i fa ganyotes mentre llegeix el seu propi llibre.
Tenir un personatge de llibre assegut davant meu, m'omple de fantasia. Tinc ganes d'escriure-ho en un post. I penso que un llibre que desperta d'aquesta manera la meva creativitat i imaginació, és un llibre interessant. Per tant sí, aquest conte per adults, val la pena.
Arribo a la meva parada. Començo a caminar pel carreró llarg-llarg i estret-estret, de casetes de colors il·luminades pels fanals. I mentre deixo enrere el mar, sento, emocionada, que el millor és a punt de passar...
No tinc clar si m'agrada aquest llibre. Potser vaig llegir massa contes quan era petita, i ara, un conte per grans no m'acaba de convèncer. Se'm fa estranya la barreja “conte-per-adults”.
I dos dies després torno a pujar al tren, sec davant una dona i l'únic que em crida l'atenció d'ella és que seu massa a prop meu. Els seients dels trens estan massa junts. Sempre tinc que posar l'esquena massa recta quan sec. Torno a obrir “La mecànica del cor”. I quan paro un moment, miro la senyora del davant, i em quedo meravellada. Amb el seu monyo alt, les seves ulleres de pasta vermella que li llisquen fins la punta del petit nas, les llargues pestanyes arrissades, l'abric i el bolso plens de figures de colors i els collarets amb llaços penjats, podria ser perfectament un dels personatges del llibre que llegeixo. I m'encanta aquella senyora. Em fa somriure per dintre mentre ella puja i baixa les celles i fa ganyotes mentre llegeix el seu propi llibre.
Tenir un personatge de llibre assegut davant meu, m'omple de fantasia. Tinc ganes d'escriure-ho en un post. I penso que un llibre que desperta d'aquesta manera la meva creativitat i imaginació, és un llibre interessant. Per tant sí, aquest conte per adults, val la pena.
Arribo a la meva parada. Començo a caminar pel carreró llarg-llarg i estret-estret, de casetes de colors il·luminades pels fanals. I mentre deixo enrere el mar, sento, emocionada, que el millor és a punt de passar...
8 comentaris:
Una mica de suspens? Va bé per deixar córrer la imaginació!
Quina troballa tan fascinant!!!
ostres! i no estava signat... potser és una blocaire que coneixem :)
I qui serà?
Quina sorpresa no?? a mi em va passar quelcom similar quan vaig treballar de bibliotecària. Vaig trobar una nota dins un llibre, encara la guardo!! Potser algun dia m'animo i en faig un post també!!
Eeeeei! Tornes a trobar-te paperets!! :-))
Apareixen per tot arreu i sempre amb missatges interessants. Aquest és més llarg i, sí, sí, evidentment és d'una blogaire... i, saps? Et prometo que és cert però deu fer unes tres setmanes o un mes jo també vaig tenir asseguda ben a prop una personatge de llibre... Em va cridar tant l'atenció que vaig agafar el meu bloc (o sigui, la meva llibreta) i en vaig copiar la descripció de forma tan acurada com vaig poder perquè em va semblar que aquella dona no era real, que era fruit de la fantasia d'algú que l'havia descrit allí i allí havia anat ella...
En volia fer un post, però no sabia com fer un post tan sols amb una descripció... ara potser el podria fer i dedicar-te'l...
Quedaria bé dedicar una descripció feta post a algú que té un blog amb un títol com el teu... tot i que sé que no estaria a l'alçada, però potser fins i tot encara m'hi animi i ho faci ;-))
Ara feia temps que no et trobaves paperets, eh? Qui sap, potser ara, al teu nou poble, en trobaràs de nous, de persones noves amb històries noves. Estigues ben a l'aguait.
quin misteri tan gran, no?
boníssim!!!!
Publica un comentari a l'entrada