l'escriptora

Assegut al sofà de casa intentant entendre en quin món l'havien posat, ho va veure clar. Es va posar dret va aixecar la mirada i va cridar:

-- Senyora. Que em sent? Senyooooraaaa...
-- Eeeeoooo.... que l'he descobert
-- No em respongui si no vol, però li ofereixo un tracte.
-- No li explicaré a ningú... si em treu d'aquest llibre i em posa en un altre.

la bicicleta

Sona el despertador, són dos quarts de sis del matí, em vesteixo per anar a la nova feina. Baixo a la cuina, em faig unes torrades amb oli i després uns cereals amb llet. Tot apunt, el nervis també, allargo la mà per sobre dels mobles de cuina vells i atrapo l'ampolla de whisky oblidada pels companys de pis que en aquesta època han tornat a casa. Omplo un quart de got i a “sant hilari” me l'empasso. Surto de casa, ja palpo la humitat del camí, agafo la bicicleta i pedalo amb tota l'energia possible pel costat del canal, encara no m'he acostumat a conduir per l'esquerra, però sort que amb la bicicleta puc saltar-me algunes normes, i arribo amb el temps previst a la fabrica de “pick&pack”.

la furgoneta

Després d'aprovar l'examen de manipulació d'aliments, encertar la pregunta sobre la tireta blava i d'ensabonar a l'entrevistadora de l'agencia de “recruitment”, em donen la feina a la fàbrica de “sausages” on em pagaran unes cinc lliures i mitja l'hora. Em convoquen a dos quarts de cinc del matí al costat del canal, prop d'on estic de lloguer, on una furgoneta de l'agència ens passarà a recollir per portar-nos a la fàbrica.

Per la tarda sento dir a algú que una vegada van tirotejar una furgoneta d'aquestes, però no en faig cas. Quan arriba l'hora de llevar-me, les quatre de la matinada, faig un esforç enorme per treure'm del cap aquella frase, em vesteixo i m'abrigo bé, que aquella boira que hi ha al costat del canal et cala com cap altra. El meu cap diu que no, però no sé com el meu cos ja es troba obrint la maneta de la porta per sortir de casa. En un moment de revelació, però, decideixo fer marxa enrere, i sense pensar-m'ho dos cops, pujo les escales de fusta folrades de moqueta blava i que xerriquen com mai havia sentit, em desvesteixo tant ràpid com sé i me'n torno al llit com si res hagués passat.

castells

fumar vots

Si aquest diumenge haguéssim hagut d'anar a votar, hagués votat al partit capaç de prohibir fumar al bosc i a la muntanya. Com deia aquell: Algú ho havia de dir!

persecució

Des del franquisme no es veia tal persecució contra el català. M'ho van explicar els meus pares, ara ho visc en directe. És evident que ara no hi ha dictadura però és evident que a la persecució no li cal. Veure'm si la justícia tracta igual el castellà a Espanya que el català a Catalunya, però vistes les ideologies de les persones que hi ha a les altes esferes de la justícia a Catalunya, no s'albira res de bo.

No queda tant enrere el 10 de Juliol, i queda molt a prop el 28N. Però, potser és que necessitem que vingui un altre juny?

llebeig

Corre l'aire per sota les portes de fusta antigues i fa voleiar les cortines dels grans finestrals del menjador. Al menjador la vista és d'una amplitud gegantina, i s'albira tot el recorregut dels núvol empesos pel vent de llebeig. Entre pensament i pensament, el temps no transcorre igual, i la sirena de l'escola torna a sonar aquest cop per que entrin tots els nens. El mar rebot la llum del Sol, i segons com mires el món et quedes enlluernat. Si miro endins, veig encara sobre la tauleta del menjador el llibre que ahir a la nit em va fer anar al llit de matinada, i mentre m'observo, sento l'abraçada d'algú que ha tingut un pensament per mi, així que tanco els ulls, i l'hi torno.

ofrena

Si no ets del Barça no vol dir que siguis antibarcelonista, sino ets del Madrid no ets antimadridista, si no ets budista no ets antibudista i sino ets de'n Montilla no ets antimontilla... però sinó ets clerical, ets un anticlerical. No en sé d'història per comparar els anys trenta amb l'actualitat, però aquestes no em semblen paraules de pau, més aviat semblen retrets. Quan venen altres líders d'altres religions no veig retrets d'aquest tipus per enlloc.

De fet estic content que al país on visc, Catalunya, hi hagi tanta pluralitat i opcions d'espiritualitat, encara que la ostentació de poder i riqueses que en fan alguns no m'agrada.

Avui és un dia d'abraçades, abraçades perquè a Granollers hi ha l'Amma. Hi ha persones a qui les pots abraçar siguis de la religió de siguis i tinguis els amics que tinguis.

No seré a la Sagrada Família ni a Granollers però tinc clar qui em deixaria apropar-m'hi i qui no.