Dennis Ritchie

Aquest any s'ha mort un il·lustre de la informàtica Dennis Ritchie, però malauradament tothom ha parlat d'Steve Jobs. Jobs fou un il·luminat dels negocis sens dubte i per alguns un geni, cosa que poso en dubte, i que si llegiu la seva biografia us n'adonareu del que no s'ha de fer (avís pels estudiants de Management: Si us plau no tingueu en Jobs de referència).

En canvi Ritchie sí que va revolucionar aquest camp: Unix i llenguatge C, projectes dels que n'és coautor. I sense ell ni Apple's ni Window's ni Google's!

Feliç i pròsper 2012 per tothom!

embolicat

Bon Nadal i bona estripada de paper de regal! Que tot i que els regals siguin cagats pel tió, surten embolicats! 

I no digueu que això no té més mèrit que el pare Noël! El dia que ell també els cagui i li surtin embolicats, m'hi faig seguidor al twitter o al facebook!

espanya ens roba i google nyaps

Espanya ens roba la nomenclatura dels carrers del Google Maps (ara Google Nyaps). Perquè al català li passa al que no li passa a cap altre idioma? Potser perquè no som cap estat independent? 

Es veu que Google se'n reta les mans i es remet a qui li envia la informació, potser ve de Google Espanya?

Si feu un cop d'ull al Maps, podem trobar “La Haza Larga” (Feixa Llarga), o en “Pablo” Casals en comptes de'n Pau Casals, o us podeu passejar per “la Travesia de Arriba” o anar a la “calle de los Nueve Barrios” i no a Nou Barris. 

Errors tècnics? Doncs perquè John Lennon no és “Juan” Lennon i continua essent John. 

Mireu aquest, a Santa Coloma de Farners hi ha la calle de la “Verga Maria” (pobre Verge!). Calla que aviat tornarem a trobar “Valles de los Caidos“ o “Plazas del Generalísimo”. I és que quan el pp i el psc/psoe s'ajunten tenen molt de poder: 759 milions, papers de Salamanca, etc... 

Agafem-nos fort que venen maldades!

interior-exterior

Una televisió sintonitzada sense mirar-la, un portàtil apagat, i una safata blanca. Que diferent que és contemplar o auto-contemplar-se i observar les coses de casa.

És possible que si et quedes amb la mirada perduda sobre un objecte, es que visualitzes alguna cosa des de l'interior, fins i tot perds de vista l'objecte exterior; però si l'exercici és la contemplació, la visualització sembla de l'exterior i potser, només potser, perds per un moment de vista l'interior.

marxar d'un mateix

Quan et preguntes el perquè de moltes coses i trobes un moment de silenci, que sembla que estiguis sol però no hi estàs, i mires a totes les persones que tens al voltant, totes enfeinades, i a més de contemplar auto-contemples, és com si ... marxessis de tu mateix.