dimarts, 13 de desembre de 2011

marxar d'un mateix

Quan et preguntes el perquè de moltes coses i trobes un moment de silenci, que sembla que estiguis sol però no hi estàs, i mires a totes les persones que tens al voltant, totes enfeinades, i a més de contemplar auto-contemples, és com si ... marxessis de tu mateix.

8 comentaris:

Carme ha dit...

A vegades va bé marxar d'un mateix uns moments per veure el món des de fora... ;) i després tornar "a casa".

Maria ha dit...

que faig si ja he marxat?

Jesús M. Tibau ha dit...

hem d'aprendre a buscar balcons

Assumpta ha dit...

Caram... no sé si he tingut mai aquesta sensació... però crec que ha d'estar bé, deu donar perspectiva per poder veure les coses amb objectivitat :-)

Les Coses són com Som ha dit...

Potser són moments on ens trobem nosaltres mateixos.

estrip ha dit...

Carme, mentre no perdem les claus no?

Maria, continuar...

Assumpta, doncs si, des de dalt!

LCscS, acostumen a ser-ho

Gràcies

Kamen ha dit...

Even the the most tempting rose has thorns.


Nothing can bring you peace but yourself.
________________
business it support

foods to help lose weight

uknowme ha dit...

very nice
pest control services sunshine coastkeratin hair treatment