Una televisió sintonitzada sense mirar-la, un portàtil apagat, i una safata blanca. Que diferent que és contemplar o auto-contemplar-se i observar les coses de casa.
És possible que si et quedes amb la mirada perduda sobre un objecte, es que visualitzes alguna cosa des de l'interior, fins i tot perds de vista l'objecte exterior; però si l'exercici és la contemplació, la visualització sembla de l'exterior i potser, només potser, perds per un moment de vista l'interior.
4 comentaris:
En l'exercici de contemplar també es pot afegir l'exercici de contemplar-se, i veure com la contemplació va de fora endins, gairebé materialitzant-se, com si la poguéssim percebre.
el teu post em fa recordar (i no sé xq) American beaty, quan al final, la càmera es queda observant una bossa que voleia pel carrer. Com si tot el que va passar no fos res, i et quedes observant el més cuotidià i tot segueix.
curiós...és d'aquells escrits que si intento entendre'l paraula per paraula no l'acabo d'entendre, però si llegeixo sense pensar t'entenc perfèctament. Jo tb tinc aquesta sensació de vegades :-)
Crec que m'he perdut... i em sap greu perquè intueixo que és interessant, però...
Publica un comentari a l'entrada