Ves al contingut principal

espanya ens roba i google nyaps

Espanya ens roba la nomenclatura dels carrers del Google Maps (ara Google Nyaps). Perquè al català li passa al que no li passa a cap altre idioma? Potser perquè no som cap estat independent? 

Es veu que Google se'n reta les mans i es remet a qui li envia la informació, potser ve de Google Espanya?

Si feu un cop d'ull al Maps, podem trobar “La Haza Larga” (Feixa Llarga), o en “Pablo” Casals en comptes de'n Pau Casals, o us podeu passejar per “la Travesia de Arriba” o anar a la “calle de los Nueve Barrios” i no a Nou Barris. 

Errors tècnics? Doncs perquè John Lennon no és “Juan” Lennon i continua essent John. 

Mireu aquest, a Santa Coloma de Farners hi ha la calle de la “Verga Maria” (pobre Verge!). Calla que aviat tornarem a trobar “Valles de los Caidos“ o “Plazas del Generalísimo”. I és que quan el pp i el psc/psoe s'ajunten tenen molt de poder: 759 milions, papers de Salamanca, etc... 

Agafem-nos fort que venen maldades!


Comentaris

XeXu ha dit…
Potser peco d'ingenu, però em temo que pot ser més un tema de Google Translator. El trasto és prou meritori, però comet errors greus, és clar. Si no hi ha català encara per Maps, ho tradueixen a la llengua més propera, i ningú no ho revisa. Potser el que s'hauria de fer és enviar mails a Google perquè ho arreglin, dient que hem detectat errors i que hi posin remei. Solen respondre. Però bé, fan mal molts dels noms que has posat, és cert...
Bb ha dit…
No sé pas què els deu passar als de Google, intento no pensar malament... jo m'he trobat un cas de pèrdua total: al Google Maps si vols anar a Vilanova i la Geltrú t'envien directament a Vitoria-Gasteiz... pufff i jo que pensava que Vilanova estava més a propet...
estrip ha dit…
Xexu, em sembla que peques! Aquest tipus de sistemes no fan servir cap translator. Aquí hi ha hagut una mà negre, digues-li google espanya?

Una pena, potser caldrà provar altres alternatives: Bing Maps per exemple, i segur que n'hi ha d'altres que el negoci del navegadors funciona molt bé
Bb ha dit…
Si, està clar que hi ha altres localitzadors que li donen 1000 voltes al G.Maps...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…