dimecres, 11 d’abril de 2012

esport

Hi ha dies que fer qualsevol tipus d'activitat física fa mandra, i no saps per què et descalçaries, t'ajauries al sofà, encendries el televisor i menjaries qualsevol cosa per passar el temps. Si ho fas, encara que el programa que hagis triat et distregui i t'agradi el que menges, no aconsegueixes treure't el poc humor que t'alenteix cos i ment. Però si aquest dia, en aquest moment, pots vèncer la mandra i sortir a córrer o anar a enfilar-te al boulder del centre excursionista, tot canvia. 

Si surts a córrer, els primers centenars de metres costen més que de costum, però a mesura que l'alè t'emboira la negativitat que portaves tot comença a ser més fàcil, i el cervell i les emocions comencen a clarejar. Quan arribes a casa amb una suada considerable i et prens una dutxa, et converteixes en una altra persona, aleshores, et descalces, t'ajeus al sofà i piques alguna cosa, i encara que tot no sigui d'allò més deliciós, l'hi trobes.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

I jo que no li acabo de trobar el gust... quan acabo estic... cansat. I prou. I si ho faig és perquè això d'estar estirat al sofà engreixa...

Joana ha dit...

Doncs per a mi pensar en "el després" m'estimula a posar-me les vambes o el banyador i fer-me a la idea que "seré un altra"...
Un plaer sensorial?
Molts records...espero que la mainadeta dormi a la nit :)

Albanta ha dit...

També sóc de les que m'agraden els "després"
Besets des del sud