Ves al contingut principal

se m'enduen

Hacker: estusiasta dels ordinadors 

Hacking: art informàtic de construir i solucionar problemes que atemptem contra la vulnerabilitat dels sistemes informàtics 

Cracker: persona que viola la seguretat d'un sistema informàtic de forma similar a com ho faria un hacker però que a diferència d'aquest últim, el cracker realitza la intrusió com a benefici personal o per a fer mal. 

Lamer: persona o producte que fer falta de maduresa, sociabilitat o habilitats tècniques és considerat un incompetent en una matèria o activitat específica. 

La UE (Unió Europea), en concret una comissió de justícia, ha aprovat un text que permet considerar com a delicte estar en possessió d'eines de hacking. O sigui que si ets un entusiasta de la informàtica i tens eines d'aquestes al teu ordinador (per solucionar problemes o experimentar) se't poden emportar a passar una temporada a la presó, sense haver fet res. Sense ser un cracker i no haver fet res. 

Ahir, el ministeri d'interior espanyol va dir que volen fer una nova llei i considerar delicte per integració en una organització criminal, convocar manifestacions a través de les xarxes socials i internet. Potser allò de fer "retwitt" estarà prohibit!

Tot plegat escandalós, i que ho trobi escandalós no vol dir que jo sigui un violent que vagi cremant contenidors, encara que potser algun ministre lamer m'hi pugui considerar. Que ho trobi escandalós, només vol dir que, a part de condemnar i reprovar els actes vandàlics de qualsevol manifestació, i demanar a les autoritats que engarjolin els culpables, és perquè amb aquest tipus de lleis que volen aprovar, potser si que un dia ens passarà allò que va dir Bertolt Bretch: (hi podem afegir a la llista un twittero i un estudiant d'informàtica)

Primer es van endur als comunistes 
però no em va importar 
perquè jo no ho era. 
De seguida es van endur a uns obrers 
però no em va importar 
perquè jo tampoc ho era. 
Després van detenir els sindicalistes 
però no em va importar perquè jo no sóc sindicalista. 
Després van capturar a uns cures 
però com que jo no sóc religiós
tampoc em va importar. 
Ara se me'n duen a mi 
però ara ja és tard.

Se m'enduran si faig propagació de la concentració que hi haurà a la Plaça Sant Jaume el dia 5 de Maig a les 18:00 per dur a terme la proclamació unilateral de la independència de Catalunya?

Comentaris

Carme ha dit…
Tens raó, és escandalós!

De dalt a baix estic d'acord amb tu!
rits ha dit…
I tant que és escandalós. Com la Carme, completament d'acord.

El text de Bretch fa molts dies que retomba dins meu. Davant la incredulitat de la gent que encara. Hi ha tantes coses que no entenc.

Continuo pensant que totes aquestes mesures és xq ens tenen por. Tenen por que la ciutadania desperti en massa i els faci fora del seu xiringuito.

Tranquil, crec que molta gent està fent propagació de l'acte. No s'atreviran.
Anònim ha dit…
5 dies i no has escrit. On t'hem d'anar a dur els estofats?
estrip ha dit…
hahaha!!!
caçant elefants segur que no!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...