Ves al contingut principal

de què serveix un master...

Però tia, tu que et penses, intentant fer creure a la gent que te m’has tirat!

Això et deus pensar que et fa més moderna, independent i que vius la vida al màxim, perquè sóc bastant més jove que tu?

Que és això de parlar de mesures anticonceptives a les reunions de feina. Què ens estàs dient? que folles tant que ja no saps si és millor això o allò per gaudir més i preocupar-se menys, i així fas creure a les teves subordinades que ets una tia enrotllada? No t’enganyis ets una amargada divorciada amb un filla, que no té cap culpa que tu siguis així, que a més, la pobre està aprenent coses de tu que al col·legi si li giren en contra i ja la comencen a deixar de banda per repel·lent. Que els nens no en saben de política!

I aquests aires elevats, que en el fons son frustracions perquè et creus que la gent del teu voltant és més feliç que tu, ai ai ai.

No tens collons, de dir de coses a la cara, perquè segur que no vas entendre bé el capítol de com portar un equip en el teu fabulós master d’administració i direcció d’empreses.

Però si tothom sap, que t’estàs quedant calba, i tothom sap que ets una falsa intel·lectual que treu pit i menteix sobre el seu status social. El que hauries de fer és posar-li piles a les teves joguines sexuals, i que no només et serveixin per ensenyar-les als nous amics quan venen a casa. Com a mínim els hi podries treure la pols, no?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…