En el teatre del món algú es confessa dins del palau de la moral, els pregoners de les festes amb bigotis infinits i grisos dormen la mona mentre el Sol es manifesta amb la ràbia d’un animal ferit. Les campanades han sonat entre el silenci foraster i el retard esdevindrà la norma. La mandra ja no és pecat i no hi ha menjar per embrutar-se l’ànima. Cada home una obsessió i quan s’hagin acabat les possessions regalarem el cos a cada estímul vell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
13 comentaris:
La vida es un teatre pero de vegades ens esquitxa de veritat.
jo també vull estímuls!
Massa trascendental per a mi ara mateix. He llegit el teu text tres vegades i m'ha deixat inquieta. Què li fa por a la meva ànima?
Ostres, avui m'has planxat, literalment!
Llegeixo i rellegeixo (ja en van 4) i segueixo sense entendre res. És greu? :P
potser és que lesp ossessions no haurien de començar?
una abraçada!
No sé què té aquest escrit que et deixa amb una sensació com... no sé... com de pessimisme.
l'estiu que es va acabant, potser?
Mai hauria pensat que es podia expressar tanta veritat que no agrada amb tanta bellesa i habilitat, impressionaes.
Decadent sí que és, sí. Només li falta un polvoró i una palada d'arena a la boca.
Salut i Terra
Saps? M'agrada aquest escrit, a pesar que potser no l'acabo de pillar... però el so de les paraules em transmet sensacions que m'agraden. Gràcies!
striper, barrejat de gèneres eh!
deric, demanes poc tu també!
khalina, no cal entendre res.
zel, ara toca desplanxar-se doncs!
Rita, és molt greu, és molt greu!
elur, potser. No son molt bones no, a vegades ajuden o ens enganyen.
Assumpte, és possible, però bon rotllo eh!
rits, es va acabant es va acabant quina sort!
Cesc, gràcies, gràcies, gràcies.
Francesc, salut i terra!
GEMMA, moltes gràcies, em sona molt bé el teu comentari.
si els finals dels estius són així, jo firmo...
Publica un comentari a l'entrada