dissabte, 15 d’agost de 2009

harmonia

Caminar pel fons marí, tenir el Sol a l’alçada del pit, veure l’horitzó miris on miris, sempre amb les mateixes sandàlies, aquelles que em vaig comprar després de tu tant insistir sobre la seva comoditat, i després de cent camins, de sorres grises, d’enfilar-me per la torre del castell, de fotografiar miralls sobre l’aigua, de veure com venen el núvols i veure com se’n van, no hi ha un sol segon envà.
Quan es diu que el temps no existeix deu ser com no sentir el vent que bufa en la mateixa direcció i velocitat del que camina. Doncs si els segons corren alhora i el ritme és harmònic entre dos cossos, entre ells no existirà el temps.

13 comentaris:

Cris ha dit...

Qui escrit més relaxant i preciós.... Jo avui deixo aparcat el rellotge, i que el temps faci la seva.... Bones vacances per a tu també :)

Deric ha dit...

jo vull ser com tu: com m'agraden els teus escrits!

XeXu ha dit...

Doncs això que descrius deu ser com la quadratura del cercle. Si ho has aconseguit, conserva-ho.

Judith ha dit...

Quines sensacions més dolces.
Jo també vull ser com tu...

Ma-Poc ha dit...

Quina sort... el meu rellotge encara em dicta el pas del temps...:)

Rita ha dit...

Quanta pau que dona aquest escrit... Preciós!

Joana ha dit...

M'hi quedo una estona...

Jordi Casanovas ha dit...

bufff!

rits ha dit...

i que perduri!
estic amb la Rita, transmet tanta pau aquest text!

fada ha dit...

Si això és com ho descrius, no podríem aturar el temps?

sargantana ha dit...

una relaxant abraçada
ummmm

Assumpta ha dit...

Què bé que escrius, Estrip!! Què bé que saps trobar les paraules que expliquen cada instant...

khalina ha dit...

realment relaxant, bonic, estiuenc, harmònic... Sense presses, gaudint els moments que no mesurem en temps.