Ves al contingut principal

harmonia

Caminar pel fons marí, tenir el Sol a l’alçada del pit, veure l’horitzó miris on miris, sempre amb les mateixes sandàlies, aquelles que em vaig comprar després de tu tant insistir sobre la seva comoditat, i després de cent camins, de sorres grises, d’enfilar-me per la torre del castell, de fotografiar miralls sobre l’aigua, de veure com venen el núvols i veure com se’n van, no hi ha un sol segon envà.
Quan es diu que el temps no existeix deu ser com no sentir el vent que bufa en la mateixa direcció i velocitat del que camina. Doncs si els segons corren alhora i el ritme és harmònic entre dos cossos, entre ells no existirà el temps.

Comentaris

Cris ha dit…
Qui escrit més relaxant i preciós.... Jo avui deixo aparcat el rellotge, i que el temps faci la seva.... Bones vacances per a tu també :)
Deric ha dit…
jo vull ser com tu: com m'agraden els teus escrits!
XeXu ha dit…
Doncs això que descrius deu ser com la quadratura del cercle. Si ho has aconseguit, conserva-ho.
Judith ha dit…
Quines sensacions més dolces.
Jo també vull ser com tu...
Ma-Poc ha dit…
Quina sort... el meu rellotge encara em dicta el pas del temps...:)
Rita ha dit…
Quanta pau que dona aquest escrit... Preciós!
Joana ha dit…
M'hi quedo una estona...
rits ha dit…
i que perduri!
estic amb la Rita, transmet tanta pau aquest text!
fada ha dit…
Si això és com ho descrius, no podríem aturar el temps?
sargantana ha dit…
una relaxant abraçada
ummmm
Assumpta ha dit…
Què bé que escrius, Estrip!! Què bé que saps trobar les paraules que expliquen cada instant...
khalina ha dit…
realment relaxant, bonic, estiuenc, harmònic... Sense presses, gaudint els moments que no mesurem en temps.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…