En un carrer petit molt a prop del mar, acabats de llevar i amb la gana desperta, m’hi he assegut tres cops o quatre però ja me’n semblen mil. He descobert que, barrejar el dolç amb el salat, o l’àcid amb l’amarg i tot de diferents colors, és un exquisit esmorzar. De la mateixa manera que conèixer tots els sabors d’una persona, quan és dolça i quan és salada, quan és àcida o amarga, o quan és divertida, fa que sigui també una experiència exquisida. I si a més a més pots fer coincidir en aquest esmorzar ambdues, el privilegi és immens.
En un carrer molt petit a prop del mar, no se sent soroll de coberts, ni olor a peix fregit, no ens envolta la suor salada d’una terrassa al re-sol dels para-sols. No fem cap refresc, fem una crep salada i una de dolça, un aigua o potser una sidra, ves que aviat no ens haguem d’abrigar.
En un carrer molt petit a prop del mar, no se sent soroll de coberts, ni olor a peix fregit, no ens envolta la suor salada d’una terrassa al re-sol dels para-sols. No fem cap refresc, fem una crep salada i una de dolça, un aigua o potser una sidra, ves que aviat no ens haguem d’abrigar.
9 comentaris:
m'agrada el regust que m'ha deixat el teu escrit
mitj dolç, mitj salad
estimulant al paladar.
bon dia!!
les millors sensacions tenen contrastos, perquè les persones, afortunadament, no som monotemàtiques... jo també les disfruto molt sovint!
:)
que durin molt, estrip!
petons contrastats!
"ves que aviat no ens haguem d’abrigar".
Siiii, el final de l'estiu!! A dos carrers, a 780 hores, però -això sí- descobrint sempre coses noves en la persona que estimem, que és quelcom fascinant...
saber la felicitat a dos carrers és tot un privilegi, per molts anys!
doncs si ve fresca, aprofiteu-la que aquí ens estem morint de calor!!! i que bonic és veure com es viu amdós carrers diferents. Muack!!
M'ha agradat això dels sabors de les persones, genial! I és clar, quan vols estar al costat d'una persona, vols conèixer molt bé tots els seus sabors.
Unes combinacions exquisides... A vegades és difícil conèixer tots els sabors d'una persona ;)
I què me'n dius de quan se't queda enganxada a la roba i al cabell l'olor de la sardinada que estan fent els veïns?
sargantana, gràcies un comentari també estimulant, merci.
gatot, merci et desitjo el mateix.
Assumpta, ja he vist el teu compte enrera. ja falta menys, i ja sigui estiu o primavera to és fascinant.
elur, merci, si a dos carrers.
instints, la fresca es a la cantonada, ja ho veuràs!
Xexu, merci, els sabors fan treballar el paladar.
Mac-Poc, tens raó és dificil i a vegades alguns no ens acaben d'agradar, però li vas trobant el què!
iaiapunkarra, ostres la pitjor olor del estiu!
Publica un comentari a l'entrada