Ves al contingut principal

a dos carrers

En un carrer petit molt a prop del mar, acabats de llevar i amb la gana desperta, m’hi he assegut tres cops o quatre però ja me’n semblen mil. He descobert que, barrejar el dolç amb el salat, o l’àcid amb l’amarg i tot de diferents colors, és un exquisit esmorzar. De la mateixa manera que conèixer tots els sabors d’una persona, quan és dolça i quan és salada, quan és àcida o amarga, o quan és divertida, fa que sigui també una experiència exquisida. I si a més a més pots fer coincidir en aquest esmorzar ambdues, el privilegi és immens.

En un carrer molt petit a prop del mar, no se sent soroll de coberts, ni olor a peix fregit, no ens envolta la suor salada d’una terrassa al re-sol dels para-sols. No fem cap refresc, fem una crep salada i una de dolça, un aigua o potser una sidra, ves que aviat no ens haguem d’abrigar.

Comentaris

sargantana ha dit…
m'agrada el regust que m'ha deixat el teu escrit
mitj dolç, mitj salad
estimulant al paladar.
bon dia!!
Gatot ha dit…
les millors sensacions tenen contrastos, perquè les persones, afortunadament, no som monotemàtiques... jo també les disfruto molt sovint!
:)

que durin molt, estrip!
petons contrastats!
Assumpta ha dit…
"ves que aviat no ens haguem d’abrigar".

Siiii, el final de l'estiu!! A dos carrers, a 780 hores, però -això sí- descobrint sempre coses noves en la persona que estimem, que és quelcom fascinant...
elur ha dit…
saber la felicitat a dos carrers és tot un privilegi, per molts anys!
instints ha dit…
doncs si ve fresca, aprofiteu-la que aquí ens estem morint de calor!!! i que bonic és veure com es viu amdós carrers diferents. Muack!!
XeXu ha dit…
M'ha agradat això dels sabors de les persones, genial! I és clar, quan vols estar al costat d'una persona, vols conèixer molt bé tots els seus sabors.
Ma-Poc ha dit…
Unes combinacions exquisides... A vegades és difícil conèixer tots els sabors d'una persona ;)
iaiapunkarra ha dit…
I què me'n dius de quan se't queda enganxada a la roba i al cabell l'olor de la sardinada que estan fent els veïns?
estrip ha dit…
sargantana, gràcies un comentari també estimulant, merci.

gatot, merci et desitjo el mateix.

Assumpta, ja he vist el teu compte enrera. ja falta menys, i ja sigui estiu o primavera to és fascinant.

elur, merci, si a dos carrers.

instints, la fresca es a la cantonada, ja ho veuràs!

Xexu, merci, els sabors fan treballar el paladar.

Mac-Poc, tens raó és dificil i a vegades alguns no ens acaben d'agradar, però li vas trobant el què!

iaiapunkarra, ostres la pitjor olor del estiu!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…