dimecres, 5 d’agost del 2009

no res

Tanco els ulls, visualitzo un punt blanc, un de blau i un de vermell. Ara el blanc és fa gros i tot és d’aquest color, respiro i el groc s’ennegreix, respiro i torna el blau acompanyat del verd. El cor batega més fort però més lent, respiro, respiro, respiro... L’Agost refresca a les nits, i potser en una d’aquestes veig adormir-se el Sol, potser veig la marea pujar i la marea baixar. Veig un color nou, groc-negre-ataronjat. Veig el blau damunt i el verd a sota, i veig el color de la pell sobre la pell. Descric el no res que ho és tot, i res no té color, i el té tot.

14 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ja ho saps que mirar directament el sol és perillós?
O no has mirat el sol i has pres alguna coseta? jeje

L'agost refresca a les nits!? On ets? Aquí fa xafogor les 24 hores del dia!!

neus ha dit...

m'agrada... llegir-te tots aquests colors relaxa :)

fada ha dit...

No m'agradaria ser pintora i haver de reflectir les teves visions: tindria molta feina per poder expressar una cosa tan bonica amb els pinzells. Petons.

rits ha dit...

groc-negre-ataronjat? quina barreja de colors i d'emocions!!!

Josep ha dit...

això és que estàs envoltat d'obres

Andrea. ha dit...

Bona barreja de colors...
això sona a exercici de relaxació, eh?
això de que a l'agost refresca, serà on estàs tu, pq ja et dic que aquí baix, aquesta nit, gens ni mica.

La vida és plena de colors i cal gaudir-los tots...

Judith ha dit...

Bonics colors...Però aquests colors només els veus a l'agost?

Deric ha dit...

el món és ple de colors i és un plaer descobrir-los poc a poc

Nuria ha dit...

Calidoscòpica entrada...

Per on jo visc també refresca a les nits... i va de perles!

sargantana ha dit...

quin paisatge tan bonic...

Anònim ha dit...

Sempre esclaten els colors de la seguretat i del risc quan el SÍ és en blanc.

Però en la revolta o en la dimissió el colors no esclaten pas, sinó que només s'exciten o es calmen amb la mateixa facilitat.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Les Coses són com Som ha dit...

m'he marejat amb tant de color... ah, i he perdut de vista!!!

khalina ha dit...

el color del no res i del tot. Bonica combinació

Júlia ha dit...

aquest es com un d'aquells llocs que tots busquem en algun moment, per perdre'ns-hi.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...