Ves al contingut principal

no res

Tanco els ulls, visualitzo un punt blanc, un de blau i un de vermell. Ara el blanc és fa gros i tot és d’aquest color, respiro i el groc s’ennegreix, respiro i torna el blau acompanyat del verd. El cor batega més fort però més lent, respiro, respiro, respiro... L’Agost refresca a les nits, i potser en una d’aquestes veig adormir-se el Sol, potser veig la marea pujar i la marea baixar. Veig un color nou, groc-negre-ataronjat. Veig el blau damunt i el verd a sota, i veig el color de la pell sobre la pell. Descric el no res que ho és tot, i res no té color, i el té tot.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Ja ho saps que mirar directament el sol és perillós?
O no has mirat el sol i has pres alguna coseta? jeje

L'agost refresca a les nits!? On ets? Aquí fa xafogor les 24 hores del dia!!
elur ha dit…
m'agrada... llegir-te tots aquests colors relaxa :)
fada ha dit…
No m'agradaria ser pintora i haver de reflectir les teves visions: tindria molta feina per poder expressar una cosa tan bonica amb els pinzells. Petons.
rits ha dit…
groc-negre-ataronjat? quina barreja de colors i d'emocions!!!
Josep ha dit…
això és que estàs envoltat d'obres
Luthien ha dit…
Bona barreja de colors...
això sona a exercici de relaxació, eh?
això de que a l'agost refresca, serà on estàs tu, pq ja et dic que aquí baix, aquesta nit, gens ni mica.

La vida és plena de colors i cal gaudir-los tots...
Judith ha dit…
Bonics colors...Però aquests colors només els veus a l'agost?
Deric ha dit…
el món és ple de colors i és un plaer descobrir-los poc a poc
Enebea ha dit…
Calidoscòpica entrada...

Per on jo visc també refresca a les nits... i va de perles!
sargantana ha dit…
quin paisatge tan bonic...
Anònim ha dit…
Sempre esclaten els colors de la seguretat i del risc quan el SÍ és en blanc.

Però en la revolta o en la dimissió el colors no esclaten pas, sinó que només s'exciten o es calmen amb la mateixa facilitat.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
instints ha dit…
m'he marejat amb tant de color... ah, i he perdut de vista!!!
khalina ha dit…
el color del no res i del tot. Bonica combinació
júlia ha dit…
aquest es com un d'aquells llocs que tots busquem en algun moment, per perdre'ns-hi.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…