Quan et preguntes el perquè de moltes coses i trobes un moment de silenci, que sembla que estiguis sol però no hi estàs, i mires a totes les persones que tens al voltant, totes enfeinades, i a més de contemplar auto-contemples, és com si ... marxessis de tu mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
8 comentaris:
A vegades va bé marxar d'un mateix uns moments per veure el món des de fora... ;) i després tornar "a casa".
que faig si ja he marxat?
hem d'aprendre a buscar balcons
Caram... no sé si he tingut mai aquesta sensació... però crec que ha d'estar bé, deu donar perspectiva per poder veure les coses amb objectivitat :-)
Potser són moments on ens trobem nosaltres mateixos.
Carme, mentre no perdem les claus no?
Maria, continuar...
Assumpta, doncs si, des de dalt!
LCscS, acostumen a ser-ho
Gràcies
Even the the most tempting rose has thorns.
Nothing can bring you peace but yourself.
________________
business it support
foods to help lose weight
very nice
pest control services sunshine coastkeratin hair treatment
Publica un comentari a l'entrada