Caminar pel fons marí, tenir el Sol a l’alçada del pit, veure l’horitzó miris on miris, sempre amb les mateixes sandàlies, aquelles que em vaig comprar després de tu tant insistir sobre la seva comoditat, i després de cent camins, de sorres grises, d’enfilar-me per la torre del castell, de fotografiar miralls sobre l’aigua, de veure com venen el núvols i veure com se’n van, no hi ha un sol segon envà.
Quan es diu que el temps no existeix deu ser com no sentir el vent que bufa en la mateixa direcció i velocitat del que camina. Doncs si els segons corren alhora i el ritme és harmònic entre dos cossos, entre ells no existirà el temps.
Quan es diu que el temps no existeix deu ser com no sentir el vent que bufa en la mateixa direcció i velocitat del que camina. Doncs si els segons corren alhora i el ritme és harmònic entre dos cossos, entre ells no existirà el temps.
13 comentaris:
Qui escrit més relaxant i preciós.... Jo avui deixo aparcat el rellotge, i que el temps faci la seva.... Bones vacances per a tu també :)
jo vull ser com tu: com m'agraden els teus escrits!
Doncs això que descrius deu ser com la quadratura del cercle. Si ho has aconseguit, conserva-ho.
Quines sensacions més dolces.
Jo també vull ser com tu...
Quina sort... el meu rellotge encara em dicta el pas del temps...:)
Quanta pau que dona aquest escrit... Preciós!
M'hi quedo una estona...
bufff!
i que perduri!
estic amb la Rita, transmet tanta pau aquest text!
Si això és com ho descrius, no podríem aturar el temps?
una relaxant abraçada
ummmm
Què bé que escrius, Estrip!! Què bé que saps trobar les paraules que expliquen cada instant...
realment relaxant, bonic, estiuenc, harmònic... Sense presses, gaudint els moments que no mesurem en temps.
Publica un comentari a l'entrada