No sé escriure el que veig,
no sé escriure d'on vinc,
no sé escriure les ombres,
i amago la cara, dins del safareig
No sé veure els detalls,
no sé veure les nits,
no sé veure el que ric,
i amago els ulls, a l'amagatall.
No sento el que escric,
ni vinc de les ombres, ni vinc de les nits.
No sento el que veig,
ni escric sobre l'aigua, ni sobre el cristall.
no sé escriure d'on vinc,
no sé escriure les ombres,
i amago la cara, dins del safareig
No sé veure els detalls,
no sé veure les nits,
no sé veure el que ric,
i amago els ulls, a l'amagatall.
No sento el que escric,
ni vinc de les ombres, ni vinc de les nits.
No sento el que veig,
ni escric sobre l'aigua, ni sobre el cristall.
9 comentaris:
jo diria que veus, que sents, que escrius
quan creiem que no sabem ni veiem és perquè sabem molt més i veiem més que la resta
Només sé que no sé res... Doncs això i no cal dir res més
Fa dies que no passava.Salut!
A vegades és difícil adonar-te que no veus el que has de veure, o que no sents el que hauries de sentir.
Crec que saps més del que et sembla :)
Doncs deu ser un mal moment i segur que aviat es passarà... perquè alguns dels escrits més macos que he llegit jo aquí a la catosfera eren en aquest blog teu :-))
Hi ha moments en que sents que no sents, o no sents el que creus que hauries de sentir. I no pots verbalitzar el que voldries... I sento que m'enrotllo
Per no saber t'ha sortit un escrit ben maco Estrip.
No t'exigeixis massa, si és el cas. Hi ha moments per a tots els colors.
L'expressió "No sé" m'és ben propera, jo la utilitzo més del que voldria, però és que m'hi entenc amb la seva indefinició.
Bon dia de llum, avui no toca estar a l'ombra.
Coincideixo amb en Deric. Pel sol fet de qüestionar-t'ho, diria que ja en saps perquè vols més encara...
La teva mirada és escrutadora, segur que veus i molt! :-)
Publica un comentari a l'entrada