diumenge, 5 de desembre de 2010

no sé

No sé escriure el que veig,
no sé escriure d'on vinc,
no sé escriure les ombres,
i amago la cara, dins del safareig

No sé veure els detalls,
no sé veure les nits,
no sé veure el que ric,
i amago els ulls, a l'amagatall.

No sento el que escric,
ni vinc de les ombres, ni vinc de les nits.

No sento el que veig,
ni escric sobre l'aigua, ni sobre el cristall.

9 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

jo diria que veus, que sents, que escrius

Deric ha dit...

quan creiem que no sabem ni veiem és perquè sabem molt més i veiem més que la resta

Joana ha dit...

Només sé que no sé res... Doncs això i no cal dir res més
Fa dies que no passava.Salut!

Ventafocs ha dit...

A vegades és difícil adonar-te que no veus el que has de veure, o que no sents el que hauries de sentir.

LLuNa ha dit...

Crec que saps més del que et sembla :)

Assumpta ha dit...

Doncs deu ser un mal moment i segur que aviat es passarà... perquè alguns dels escrits més macos que he llegit jo aquí a la catosfera eren en aquest blog teu :-))

khalina ha dit...

Hi ha moments en que sents que no sents, o no sents el que creus que hauries de sentir. I no pots verbalitzar el que voldries... I sento que m'enrotllo

GEMMA ha dit...

Per no saber t'ha sortit un escrit ben maco Estrip.

No t'exigeixis massa, si és el cas. Hi ha moments per a tots els colors.

L'expressió "No sé" m'és ben propera, jo la utilitzo més del que voldria, però és que m'hi entenc amb la seva indefinició.

Bon dia de llum, avui no toca estar a l'ombra.

Rita ha dit...

Coincideixo amb en Deric. Pel sol fet de qüestionar-t'ho, diria que ja en saps perquè vols més encara...

La teva mirada és escrutadora, segur que veus i molt! :-)