Ves al contingut principal

no sé

No sé escriure el que veig,
no sé escriure d'on vinc,
no sé escriure les ombres,
i amago la cara, dins del safareig

No sé veure els detalls,
no sé veure les nits,
no sé veure el que ric,
i amago els ulls, a l'amagatall.

No sento el que escric,
ni vinc de les ombres, ni vinc de les nits.

No sento el que veig,
ni escric sobre l'aigua, ni sobre el cristall.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
jo diria que veus, que sents, que escrius
Deric ha dit…
quan creiem que no sabem ni veiem és perquè sabem molt més i veiem més que la resta
Joana ha dit…
Només sé que no sé res... Doncs això i no cal dir res més
Fa dies que no passava.Salut!
Ventafocs ha dit…
A vegades és difícil adonar-te que no veus el que has de veure, o que no sents el que hauries de sentir.
LLuNa ha dit…
Crec que saps més del que et sembla :)
Assumpta ha dit…
Doncs deu ser un mal moment i segur que aviat es passarà... perquè alguns dels escrits més macos que he llegit jo aquí a la catosfera eren en aquest blog teu :-))
khalina ha dit…
Hi ha moments en que sents que no sents, o no sents el que creus que hauries de sentir. I no pots verbalitzar el que voldries... I sento que m'enrotllo
GEMMA ha dit…
Per no saber t'ha sortit un escrit ben maco Estrip.

No t'exigeixis massa, si és el cas. Hi ha moments per a tots els colors.

L'expressió "No sé" m'és ben propera, jo la utilitzo més del que voldria, però és que m'hi entenc amb la seva indefinició.

Bon dia de llum, avui no toca estar a l'ombra.
Rita ha dit…
Coincideixo amb en Deric. Pel sol fet de qüestionar-t'ho, diria que ja en saps perquè vols més encara...

La teva mirada és escrutadora, segur que veus i molt! :-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…