Ves al contingut principal

post-loteria

En veure totes les cares agres pujant les escales elèctriques del centre comercial me n'adono que no es divertit anar de compres nadalenques. De cada deu persones que m'hi fixo potser una sembla alegre, potser és que el dia és plujós, potser no.

Cada vegada que sento per ràdio un anunci de disfuncions erèctils, ara ja a la televisió, penso que és un anunci que pot induir a patir-ne, i per si de cas faig zapping.

Hi ha un pare Noel inflable i gegant a prop de casa, i cada vegada que el veig em retenc de punxar-lo.

A la pel·lícula que estrenen aquesta setmana anomenada Bruc, es veu que no hi surt en cap moment la paraula Catalunya i tampoc no hi surt cap senyera. Aleshores qui lluita contra Napoleó?

La “llei sinde” no ha tingut suport, deu ser cosa de tàctica política però ho seguiran intentant.

El gos que juga per sobre les màrfegues blaves ha esmicolat la pilota d'escuma i s'ha quedat sense joguina.

Comentaris

XeXu ha dit…
És que no, nadal pot agradar, però fer les compres no, que està tot ple de gent i és molt estressant.

Si aproven la llei sinde ens maten, com piratejarem a partir d'ara!!
Rita ha dit…
I no tens cap pare noel d'aquells que pugen pel balcó amb una escala? Vénen unes ganes de treure-li i que caigui...
Tu, jo i l'Otis ha dit…
Podríem afegir: El veí de davant ha penjat els llums de Nadal al balcó i il·lumina mig barri amb tons blaus vermells i blancs.


[Desenganyeu-vos, la loteria aquest any em tocarà a mi ;)]
Assumpta ha dit…
Ostres, com pot ser això de la pel·lícula aquesta?

A mi m'agrada anar "de compres" amb aquestes condicions:
- Que vagi a comprar un regal per una persona que estimo o que aprecio (estimar és més... aprecio a gent que em cau genial, però que no "arriben" al grau màxim... és que no sé com explicar-ho)
- Que conegui bé els seus gustos i tingui dos o tres opcions que sé segur que agradarien.

No suporto haver de comprar coses per compromís (i, de fet, ben poques vegades ho he hagut de fer) o no tenir ni idea de què puc regalar... llavors sí que és estressant!!
LLuNa ha dit…
És el pitjor que té el nadal: les compres compulsives i massives... no ho puc suportar. Per tant, no compro ben res. Que jo els regals els faig quan em dóna la gana! Clar, no tinc fills, aquestes paraules potser me les hauré d'empassar d'aquí a uns anys oi? :(
Això de la pel·lícula és esperpèntic....

Bones festes a tots!
Deric ha dit…
Un bon resum!
Es veu que si vols estrenar alguna cosa fora de Catalunya (pelis, llibres, música, teatre, etc.) has de treure-li tot el que soni a català. En canvi s'empassaràn una peli coreana infumable sobre la història del calamar coreà en versió original subtitulada i diran que és boníssima.
rits ha dit…
doncs si, les compres nadalenques són horroroses i els anuncis de les disfuncions erèctils surten cada dos per tres!

Vaig veure Bruc ahir a la nit. No hi vaig caure pas que no sortia ni la senyera ni es parlava de catalans, i en canvi si, d'Espanya.... llàstima! però la peli està rodada en català i francés i les imatges de Montserrat son espectaculars!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…